Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  urèquisi, n f

Anatomia > Histologia, Urologia

Definició
Extravasació de l'orina en el teixit cel·lular.

Nota

  • La denominació urèquisi està formada a partir de ur- 'orina' i del grec ékchysis 'vessament'.
  • ca  urequitina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definició
Glicòsid tòxic de la Urechites suberecta, de fórmula C28H42O8.
  • ca  urequitocina, n f

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definició
Glicòsid tòxic de la Urechites suberecta, de fórmula C13H20O5.
  • ca  diüresi, n f
  • ca  uresi, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Secreció d'orina. Hi intervenen tres processos: la filtració glomerular i la reabsorció i la secreció tubulars. La filtració glomerular és aproximadament de 130 ml/minut, dels quals el 98% són reabsorbits pel túbul proximal; el tub distal completa la reabsorció de l'aigua, del clorur sòdic i de la urea, i afegeix a l'orina cations inorgànics (hidrogen, sodi, potassi). El volum final d'orina eliminada és d'1 a 2 litres diaris.
  • ca  -uresi

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Endocrinologia i nutrició, Nefrologia, Urologia

Definició
Sufix que, afegit al nom d'una substància, significa l'eliminació d'aquesta per l'orina.
  • ca  diüresi, n f
  • ca  uresi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Quantitat d'orina eliminada en la unitat de temps.
  • ca  micció, n f
  • ca  micturició, n f sin. compl.
  • ca  uresi, n f sin. compl.
  • es  micción
  • es  micturición
  • fr  miction
  • fr  micturition
  • en  miction
  • en  micturition
  • en  urination

Urologia

Definició
Conjunt d'actes voluntaris i automàtics per mitjà dels quals la bufeta urinària expel·leix el seu contingut natural a l'exterior, a través de la uretra.

Nota

  • La denominació micció prové del llatí minctio -onis.
  • La denominació micturició prové del llatí micturio 'desitjar orinar'.
  • ca  uretà, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualsevol èster de l'àcid carbàmic.
  • ca  uretà d'etil, n m

Farmacologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Èster etílic de l'àcid carbàmic, de fórmula NH2COOC2H5; fou emprat com a hipnòtic i, en farmàcia, com a solubilitzant de fàrmacs, però a causa de les seves propietats cancerígenes el seu ús ha estat completament abandonat.
  • ca  urèter, n m
  • ca  conducte metanèfric, n m sin. compl.
  • es  uréter
  • fr  uretère
  • en  ureter

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Conducte cilíndric, estret, parió, d'uns 27 cm de llargada pel qual circula l'orina que va del ronyó a la bufeta. Comença al fons de la pelvis renal -en una porció anomenada infundíbul- i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta. La seva paret, molt prima, és constituïda per una capa interna d'epiteli de transició, una capa mitjana de múscul llis i una d'adventícia que la recobreix.