Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tenecteplasa, n f
  • es  tenecteplasa, n f
  • fr  ténectéplase, n f
  • en  tenecteplase, n
  • CAS  191588-94-0

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Hematologia i hemoteràpia, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definició
Fàrmac activador del plasminogen humà.

Nota

  • La tenecteplasa és un activador del plasminogen tissular obtingut per recombinació genètica. És emprada en el tractament trombolític de l'infart de miocardi.

    La denominació tenecteplasa és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tenonectomia, n f
  • ca  tenectomia, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia ortopèdica i traumatològica, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Excisió d'una porció de tendó.
  • ca  tobramicina, n f
  • ca  tenebrimicina, n f sin. compl.
  • ca  tenemicina, n f sin. compl.
  • es  tobramicina, n f
  • fr  tobramycine, n f
  • en  tobramycin, n
  • CAS  32986-56-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Fracció purificada de l'antibiòtic complex nebramicina que pertany al grup dels aminoglicosídics.

Nota

  • La tobramicina és produïda per soques de Streptomyces tenebrarius, presenta activitat bactericida contra gèrmens gramnegatius i alguns de grampositius i, de manera especial, contra Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Proteus, el grup de Klebsiella-Enterobacter-Serratia i l'estafilococ daurat. És de dues a quatre vegades més activa que la gentamicina. Administrada per via intramuscular o endovenosa, se n'aconsegueixen els màxims nivells plasmàtics al cap d'una hora.
  • ca  tenesme, n m
  • ca  espoderaments, n m pl sin. compl.
  • ca  espotraments, n m pl sin. compl.
  • es  pujos
  • fr  épreintes
  • en  straining

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia

Definició
Sensació dolorosa i constrictiva en un esfínter, com el de la uretra (tenesme vesical) o el de l'anus (tenesme rectal), acompanyada de la falsa necessitat d'expulsió, produïda per diverses causes inflamatòries, neoplàstiques o funcionals.

Nota

  • La denominació tenesme prové del grec teinesmos.
  • ca  tènia, n f
  • ca  solitari, n m sin. compl.
  • ca  solitària, n f sin. compl.
  • es  tenia
  • fr  ténia
  • en  taenia
  • en  tapeworm

Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Nom donat a diversos platihelmints de la classe dels cestodes, pertanyents als gèneres Taenia, Echinococcus, Dipylidum i Hymenolepis. L'escòlex presenta quatre ventoses i, sovint, una o més corones de ganxos quitinosos (el rostre) per a poder-se fixar a les parets de l'intestí de l'animal parasitat (sobretot ocells i mamífers), amb un nombre variable de proglotis hermafrodites (anells) que, en madurar, es desprenen. No posseeixen tub digestiu i l'alimentació es fa a través de llur superfície per mitjà de microvellositats. La longitud de les tènies pot anar des d'uns quants mil·límetres fins a uns quants metres.

Nota

  • La denominació tènia prové del llatí taenia 'cinta, faixa'.
  • ca  tènia, n f
  • es  cinta
  • es  tenia
  • fr  bandelette
  • fr  ténia
  • en  taenia
  • en  tenia

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.

Nota

  • La denominació tènia prové del llatí taenia 'cinta, faixa'.
  • ca  estria acústica, n f
  • ca  barba del càlam escriptori, n f sin. compl.
  • ca  estria auditiva, n f sin. compl.
  • ca  estria del quart ventricle, n f sin. compl.
  • ca  estria medul·lar acústica, n f sin. compl.
  • ca  estria medul·lar de la fossa romboide, n f sin. compl.
  • ca  estria medul·lar del quart ventricle, n f sin. compl.
  • ca  tènia acústica, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Cadascun dels fascicles que surten, a banda i banda, del solc medià del triangle inferior del sòl del quart ventricle, i que acaben en el tubercle acústic i en el nervi coclear que el segueix.
  • ca  tènia solitària, n f
  • ca  tènia armada, n f sin. compl.
  • ca  tènia cucurbitina, n f sin. compl.
  • ca  tènia de l'home, n f sin. compl.
  • ca  tènia dentada, n f sin. compl.
  • ca  tènia pel·lúcida, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Platihelmint (T. solium) que presenta una doble corona de ganxos a l'escòlex i que pot contenir fins a 1.000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d'ous, i s'alliberen amb els excrements. Les persones s'infecten en ingerir carn de porc poc cuita.
  • ca  tènia cinèria, n f
  • ca  teniola cinèria, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Banda grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l'estria acústica.
  • ca  tènia coroidal, n f
  • ca  tènia de la tela, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Línia d'inserció dels plexes coroides dels ventricles laterals a la paret interna de l'hemisferi cerebral; exactament, la que insereix l'epèndima ventricular a l'epèndima del plexes coroides.