Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  temafloxacina, n f
  • es  temafloxacino
  • fr  témafloxacine
  • en  temafloxacin
  • CAS  108319-06-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antibiòtic quinolònic
  • ca  temazepam, n m
  • es  temazepam
  • fr  témazépam
  • en  temazepam
  • CAS  846-50-4

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
tranquil·litzant
  • ca  temefós, n m
  • es  temefós
  • fr  téméfos
  • en  temefos
  • CAS  3383-96-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
insecticida
  • ca  temocapril, n m
  • es  temocapril
  • fr  témocapril
  • en  temocapril
  • CAS  111902-57-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antihipertensor
  • ca  temocil·lina, n f
  • es  temocilina
  • fr  témocilline
  • en  temocillin
  • CAS  66148-78-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antibiòtic penicil·línic
  • ca  temoporfina, n f
  • es  temoporfina
  • fr  témoporfine
  • en  temoporfin
  • CAS  122341-38-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antineoplàstic
  • ca  temozolomida, n f
  • es  temozolomida, n f
  • fr  témozolomide, n f
  • en  temozolomide, n
  • CAS  85622-93-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Oncologia i radioteràpia

Definició
Fàrmac antineoplàstic que es converteix en el mateix metabòlit actiu que la dacarbazina, però que es pot administrar per via oral.

Nota

  • La temozolomida s'utilitza per al tractament de gliomes malignes.

    La denominació temozolomida és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  temperament, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental > Psicologia

Definició
Forma característica d'experimentar d'una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi. A diferència del caràcter -que representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable-, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable.
  • ca  temperament, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Terme utilitzat per la medicina hipocràtica per a indicar la resultant de la barreja dels quatre humors fonamentals de l'home, la primacia de cadascun dels quals sobre els altres determina, respectivament, les formes temperamentals del sanguini, del flegmàtic, del limfàtic i del biliós. Correspon d'alguna manera a l'actual concepte de biotip.
  • ca  temperament biliós, n m
  • ca  temperament colèric, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental > Psicologia

Definició
Temperament definit per Hipòcrates per a referir-se als individus en la fisiologia dels quals la bilis seria un factor dominant. Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat però roman en el llenguatge popular. Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres, preocupats i caracteritzats per la presència d'unes respostes emocionals excitades, ràpides i intenses.