Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  teratoma, n m
  • ca  tumor organoide, n m sin. compl.
  • ca  tumor teratoide, n m sin. compl.
  • ca  tumor tridèrmic, n m sin. compl.
  • es  teratoma, n m
  • fr  tératome, n m
  • en  teratoma, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definició
Tumor congènit complex de teixits múltiples que representen les tres capes primitives blastodèrmiques.

Nota

  • El teratoma procedeix probablement de nuclis de cèl·lules pluripotencials que s'han escapat de la influència organitzadora durant el desenvolupament embrionari.

    La localització més freqüent és en els ovaris i els testicles, si bé també pot trobar-se en el mediastí anterior, les regions sacrococcigeal i retroperitoneal i la base del crani.

    Pot ésser benigne (quist dermoide o teratoma madur) o maligne (teratoma immadur).
  • ca  tumor tricolèmmic proliferant, n m
  • ca  quist epidermoide proliferant, n m sin. compl.
  • ca  tumor pilós proliferant, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Geriatria

Definició
Neoplàsia exofítica del fol·licle pilós, observada gairebé exclusivament en el cuir cabellut i la cara posterior del coll, en nombre divers i de gran volum, fins a 25 cm, especialment en dones al voltant dels 65 anys.
  • ca  teratoma, n m
  • ca  tumor organoide, n m sin. compl.
  • ca  tumor teratoide, n m sin. compl.
  • ca  tumor tridèrmic, n m sin. compl.
  • es  teratoma, n m
  • fr  tératome, n m
  • en  teratoma, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definició
Tumor congènit complex de teixits múltiples que representen les tres capes primitives blastodèrmiques.

Nota

  • El teratoma procedeix probablement de nuclis de cèl·lules pluripotencials que s'han escapat de la influència organitzadora durant el desenvolupament embrionari.

    La localització més freqüent és en els ovaris i els testicles, si bé també pot trobar-se en el mediastí anterior, les regions sacrococcigeal i retroperitoneal i la base del crani.

    Pot ésser benigne (quist dermoide o teratoma madur) o maligne (teratoma immadur).
  • ca  tumor trofoblàstic placentari, n m
  • ca  coriocarcinoma atípic, n m sin. compl.
  • ca  pseudotumor inflamatori trofoblàstic, n m sin. compl.
  • ca  trofoblastoma, n m sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Forma rara de malaltia trofoblàstica descrita inicialment com a coriocarcinoma atípic i pseudotumor trofoblàstic. Gairebé sempre apareix després d'un embaràs normal i només una minoria de casos són conseqüència d'un embaràs molar. Les hemorràgies no són tan conspícues com en la mola invasora o el coriocarcinoma. La penetració pot ésser molt profunda i pot esdevenir-se una proliferació patològica o desencadenada per un curetatge. S'hi observen cèl·lules trofoblàstiques grans de citoplasma eosinòfil abundant i polimorfisme nuclear, que envaeix el miometri i la llum dels vasos sanguinis. La descripció inicial considerava que era una forma exuberant d'endometritis sincítica, però actualment hom la cataloga de procés neoplàstic amb un índex de mortalitat entre el 10 i 20% i la possibilitat de desenvolupar metàstasis disseminades.
  • ca  adenoma vellós, n m
  • ca  adenoma papil·lar, n m sin. compl.
  • ca  papil·loma vellós, n f sin. compl.
  • ca  tumor papil·lar del recte, n m sin. compl.
  • ca  tumor vellós, n m sin. compl.
  • es  adenoma velloso
  • fr  Adénom villeuse
  • en  villous adenoma

Anatomia patològica, Gastroenterologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Varietat de pòlip del recte o del còlon sigmoide, típicament sèssil, de grandària entre 0,15 i 12 cm, habitualment gros, de superfície finament lobulada (aspecte de coliflor), que evoluciona sovint vers la degeneració maligna. L'examen histopatològic demostra la presència de llargues projeccions d'epiteli papil·lar que emergeixen directament de la superfície mucosa. Hom hi detecta, en alguns casos, una secreció copiosa del tumor de fins a 3 litres diaris d'un líquid ric en sodi, clor i sobretot potassi, la qual cosa pot comportar un desequilibri hidroelectrolític greu.
  • ca  tumoral, n m

Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Cadascun dels antígens identificats en neoplàsies malignes originades a partir dels mateixos tipus cel·lulars, en cèl·lules normals i en tumors benignes de l'ésser humà i dels animals, que són reconeguts pels limfòcits T i B. Els primers intents de caracterització dels antígens tumorals es fonamentaven en la producció d'anticossos monoclonals específics de les cèl·lules tumorals i en la definició dels antígens que aquests anticossos reconeixien. La primera classificació dels antígens tumorals es basava en llurs patrons d'expressió. Així, els antígens que s'expressen en les cèl·lules tumorals, però no pas en les cèl·lules normals, foren anomenats antígens específics de tumor, mentre que els que també s'expressen en les cèl·lules normals foren denominats antígens associats al tumor. Un avenç important fou el desenvolupament de tècniques d'identificació d'antígens reconeguts pels limfòcits T específics del tumor. La major part dels creixements sobre aquests antígens es limita als antígens reconeguts pels limfòcits T citolítics CD8+, per bé que darrerament hom ha efectuat intents d'identificació d'antígens que siguin reconeguts pels limfòcits T col·laboradors CD4+. Els antígens tumorals que són reconeguts per les cèl·lules T CD8+ són pèptids derivats de proteïnes que són processades en el citosol i que són presentades en la superfície de les cèl·lules tumorals o molècules de la classe I del complex principal de la histocompatibilitat. Les principals classes d'antígens tumorals són: antígens tumorals produïts per muntants oncògens de gens cel·lulars normals, antígens de trasplantament específics de tumor, proteïnes cel·lulars normals sobreexpressades o que s'expressen de forma aberrant en les cèl·lules tumorals, antígens tumorals codificats per genomes de virus oncògens (associació de virus d'Epstein-Barr amb limfomes de cèl·lules B i amb carcinoma nasofaringe, o del virus del papil·loma humà amb el càncer de coll uterí), antígens oncofetals, antígens glicolipídics i glioproteics de superfície anormals que poden ésser marcadors diagnòstics i dianes terapèutiques, i antígens de diferenciació específics de teixits. La classificació moderna dels antígens tumorals es basa, per tant, en llur estructura molecular i en llur origen.
  • ca  tumoral, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definició
De la natura d'un tumor.
  • ca  tumoral, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia patològica, Oncologia i radioteràpia

Definició
Relatiu o pertanyent al tumor.
  • ca  tumorectomia, n f
  • ca  tilectomia, n f sin. compl.
  • es  tilectomía, n f
  • es  tumorectomía, n f
  • fr  tumorectomie, n f
  • en  lumpectomy, n
  • en  tumorectomy, n
  • en  tylectomy, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Cirurgia oncològica

Definició
Tècnica quirúrgica que consisteix a extirpar un tumor amb un marge suficient de teixit sa i fer-ne un estudi anatomopatològic.
  • ca  tumoricida, adj

Anatomia patològica, Farmacologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Que destrueix les cèl·lules tumorals.