Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tifus de les bardisses, n m
  • ca  febre de Sumatra, n f sin. compl.
  • ca  febre fluvial del Japó, n f sin. compl.
  • ca  febre fluvial japonesa, n f sin. compl.
  • ca  febre insular japonesa, n f sin. compl.
  • ca  malaltia akamushi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Kedani, n f sin. compl.
  • ca  malaltia shimamushi, n f sin. compl.
  • ca  malaltia tsutsugamushi, n f sin. compl.
  • ca  shashitsu, n m sin. compl.
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • ca  tsutsugamushi, n m sin. compl.
  • en  scrub typhus

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Malaltia d'unes dues setmanes de durada, produïda per Rickettsia tsutsugamushi, transmesa per larves del gènere Trombicula (T. akamushi, T. deliensis). Caracteritzada per febre de començament brusc i aparició d'exantema en el cinquè dia.
Febre fluvial japonesa, causada per Rickettsia tsutsugamushi, transmesa per la larva d'un àcar (Trombicula acamushi). ((malaltia tsutsugamushi))
Denominació japonesa de la febre fluvial del Japó, provocada per la Rickettsia tsutsugamushi, transmesa a persones per les larves de Trombicula akamushi. ((tsutsugamushi))

Nota

  • La denominació tsutsugamushi prové del japonès.
  • La denominació shashitsu prové del japonès.
  • ca  tuaminoheptà, n m
  • es  tuaminoheptano, n m
  • fr  tuaminoheptane, n m
  • en  tuaminoheptane, n
  • CAS  123-82-0

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Fàrmacs, Otorrinolaringologia

Definició
Fàrmac adrenèrgic simpaticomimètic que produeix vasoconstricció de la mucosa nasal.

Nota

  • El tuaminoheptà, associat amb acetilcisteïna, s'empra en el tractament de la rinitis aguda i subaguda i la sinusitis.

    La denominació tuaminoheptà és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tub, n m
  • es  tubo
  • fr  tube
  • en  tube

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part, òrgan o estructura en forma de canó o peça cilíndrica.

Nota

  • La denominació tub prové del llatí tubus.
  • ca  tub, n m
  • es  tubo
  • fr  tube
  • en  tube

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Element buit, cilíndric i llarg, de vidre, de plàstic, de goma, obert per ambdós caps, i, en algun cas, per un, que, la major part de vegades és emprat com a instrument de drenatge, cànula d'intubació o sonda.

Nota

  • La denominació tub prové del llatí tubus.
  • ca  tub, n m
  • es  tubo
  • fr  tube
  • en  tube

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Peça buida més llarga que ampla i semblant a un tub, emprada per a usos diversos (electrotècnia, electrònica, radiologia, etc.).

Nota

  • La denominació tub prové del llatí tubus.
  • ca  tub aeri, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Qualsevol dels segments (laringe, tràquea, bronquis i ramificacions) de l'arbre respiratori que condueixen l'aire als pulmons.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  tub bronquial, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia

Definició
Cadascun dels tubs de l'arbre bronquial, progressivament minvants pel que fa a llur calibre i de nombre creixent, que s'inicien a la tràquea pels dos bronquis principals, dret i esquerre, es ramifiquen successivament en cinc bronquis lobel·lars, en nombrosos bronquis segmentaris i acaben en innombrables bronquíols terminals. Cap d'aquestes estructures participa en l'intercanvi de gasos, per la qual cosa juntament amb la tràquea formen l'espai mort anatòmic o zona de conducció aèria.
  • ca  tub capil·lar, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Tub de diàmetre intern molt petit, de l'ordre del mil·límetre, que presenta fenòmens de capil·laritat.
  • ca  canal neural, n m
  • ca  tub cerebromedul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub medul·lar, n m sin. compl.
  • ca  tub neural, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definició
Conducte format a partir de la canal neural de l'embrió i que donarà lloc al sistema nerviós; també és anomenat tub neural.
Tub embrionari format per la reunió de les vores del solc neural i que dona lloc al sistema nerviós. L'embrió proveït d'aquesta estructura o esbós nerviós deixa d'ésser anomenat gàstrula per a denominar-se nèrula. ((tub neural))