Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tromboxà B2, n m
  • ca  TXB2, n m sigla

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
De fórmula C20H34O6, és un metabòlit estable del tromboxà A2, biològicament inactiu. També és designat amb la sigla TXB2.
  • ca  trombe, n m
  • ca  trombus, n m sin. compl.
  • es  trombo, n m
  • fr  thrombus, n m
  • en  thrombus, n

.FITXA REVISADA, Angiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Massa de sang coagulada dins un vas, arterial o venós.

Nota

  • La denominació trombe està formada a partir del grec thrómbos 'coàgul'.
  • ca  trometamol, n m
  • es  trometamol
  • fr  trométamol
  • en  trometamol
  • CAS  77-86-1

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
diürètic osmòtic
  • ca  tromofòbia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Temor excessiu de tremolar.
  • ca  tromofonia, n f

Otorrinolaringologia

Definició
Disfonia caracteritzada per la veu tremolosa.

Nota

  • La denominació tromofonia està formada a partir del grec trómos 'tremolor' i phoné 'veu'.
  • ca  delírium trèmens, n m
  • ca  tromomania, n f sin. compl.
  • la  delirium potatorum
  • la  delirium tremens

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Salut mental

Definició
Psicosi tòxica associada quasi sempre amb l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca de l'alcohol. Es caracteritza generalment per un estat d'obnubilació de la consciència, acompanyat d'al·lucinacions, sobretot tàctils i visuals (bèsties fastigoses i perilloses: serps, aranyes, objectes filamentosos, etc), de tremolors i d'il·lusions i incoherències de pensament. La durada de la fase aguda, que sol ésser acompanyada de febre alta, generalment abasta de quatre a sis dies. Hom pot morir d'un atac convulsiu, tot i que actualment les tècniques modernes permeten una guarició a curt termini.
  • ca  trompa, n f
  • ca  tuba, n f sin. compl.
  • es  trompa
  • fr  trompe
  • en  tube

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Nom donat a diversos òrgans que per la seva forma tubular o per la seva cavitat cònica tenen semblança amb una trompa.
  • ca  trompa, n f
  • es  trompa
  • fr  trompe
  • en  tube

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d'un fluid, generalment aigua o mercuri. La trompa d'aigua és un tub amb una derivació en forma de T, just sobre la qual hi ha una peça en forma d'embut que dificulta el pas de l'aigua, amb la qual cosa, i per l'efecte Venturi, l'aire del sistema és aspirat a través de la derivació cap a l'exterior.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.