Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  troquisc, n m
  • ca  trocisc, n m sin. compl.
  • es  trocisco
  • fr  trochisque
  • en  lozenge
  • en  trochiscus

Farmacologia

Definició
Forma galènica formada per petits cons irregulars obtinguts per dessecació d'una pasta aquosa que conté el medicament.
  • ca  tròclea astragalina, n f
  • ca  politja astragalina, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Superfície articular en forma de politja de la cara superior de l'astràgal, destinada a articular-se amb la tíbia.
  • ca  tròclea del múscul oblic major de l'ull, n f
  • ca  politja del tendó del múscul oblic major de l'ull, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Anell fibrocartilaginós implantat en una petita depressió de l'os frontal, a nivell de la seva apòfisi orbitària, que serveix de politja de reflexió del tendó del múscul major de l'ull. A vegades està ossificada.
  • ca  tròclea del talus, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Superfície arrodonida articular de l'astràgal que rep els extrems distals de la tíbia i el peroné.
  • ca  tròclea falàngica, n f
  • ca  cap de la falange, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Extrem distal de les primeres i segones falanges dels dits de les mans i dels peus.
  • ca  tròclea femoral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Superfície articular de la cara anterior de l'extrem inferior del fèmur, en forma de politja, formada per dues cares laterals inclinades una vers l'altra, que convergeixen en un solc anteroposterior, destinada a articular-se amb la ròtula.
  • ca  tubercle extern del calcani, n m
  • ca  apòfisi troclear, n f sin. compl.
  • ca  tròclea fibular del calcani, n f sin. compl.
  • ca  tròclea peroneal del calcani, n f sin. compl.
  • ca  tubercle del calcani, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Tubercle de la cara externa del calcani que separa la canal del tendó peroneal curt, situada a sobre, de la canal del tendó peroneal llarg, situada a sota.
  • ca  tròclea humeral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Porció interna de la superfície articular de l'extrem inferior de l'húmer, amb forma de politja, destinada a articular-se amb la cavitat sigmoide major del cúbit. Està separada del còndil humeral per la canal condilotroclear.
  • ca  còclea, n f
  • ca  cargol ossi, n m sin. compl.
  • ca  tròclea laberíntica, n f sin. compl.
  • es  cóclea
  • fr  cochlée
  • en  cochlea

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte del laberint ossi de l'orella interna enrotllat en forma d'espiral, de disposició general més o menys cònica, que ofereix un vèrtex anterior corresponent al múscul del martell i una base excavada que forma la fosseta coclear en el fons del conducte auditiu intern. Està constituïda per una càpsula òssia resistent (càpsula de la còclea); per una massa cònica central anomenada columel·la; per un septe espiral que va de la columel·la a la cara interna de la càpsula; pel conducte espiral de la còclea o còclea pròpiament dita, les parets de la qual també són anomenades làmina dels contorns, i per un envà situat dins del conducte espiral de la còclea, la làmina espiral, que el divideix imperfectament en dues rampes: una anomenada vestibular, que condueix al vestíbul mitjançant l'orifici vestibular de la còclea, i una aranya timpànica, que s'obre en la caixa timpànica per mitjà de la finestra rodona.

Nota

  • La denominació còclea prové del llatí cochlea 'cargol, espiral'.
  • ca  tròclea muscular, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Estructura anatòmica que serveix per a modificar la direcció de tracció d'un tendó; pot ésser fibrosa o òssia.