Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tricosporosi, n f
  • ca  malaltia de Beigel, n f sin. compl.
  • ca  piedra, n f sin. compl.
  • ca  tinya nodosa, n f sin. compl.
  • ca  tricomicosi vulgar, n f sin. compl.
  • ca  tricospòria, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció micòtica superficial caracteritzada per l'aparició en cabells, celles, pestanyes i barba d'unes formacions arenoses, de la grandària de la cabota d'una agulla de cap. Són nodes durs, rodons o ovoides, distribuïts irregularment al llarg de la tija del pèl. També es coneix comunament pel mot castellà piedra. Hom en distingeix dues varietats: la piedra negra, produïda pel fong Piedraia hortai, més freqüent a les regions tropicals, especialment Colòmbia i el Brasil; i la piedra blanca, originada pel fong Trichosporum cutaneum (T. beigelii), que es presenta amb més freqüència en zones de clima temperat.

Nota

  • La denominació piedra és un castellanisme.
  • La denominació tricospòria es considera obsoleta.
  • ca  tricòsquisi, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Dermatologia

Definició
Divisió longitudinal dels pèls.

Nota

  • La denominació tricòsquisi està formada a partir de trico- i del grec schísis 'fissura'.
  • ca  tricorrexi, n f
  • ca  tricòsquisi, n f sin. compl.
  • es  tricorrexis, n m

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Ruptura dels cabells o els pèls, generalment a conseqüencia de defectes en les beines capil·lars, per causes congènites o adquirides.

Nota

  • La denominació tricorrexi està formada a partir de trico- i del grec rhéxis 'fractura' i tricòsquisi, a partir de trico- i del grec schísis 'fissura'.
  • ca  tricòstasi, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Retenció de pèls. Per extensió, una varietat d'hipertricosi.
  • ca  tricòstasi espinulosa, n f

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Semiologia, Dermatologia

Definició
Alteració dels fol·licles pilosos consistent en llur obstrucció per taps cornis que contenen feixos de lanugen. Es presenta al front i al nas de persones d'edat, com també a les espatlles i l'esquena, en forma de petits punts negres que semblen barbs.
  • ca  tricostròngil, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Gènere de nematodes (Trichostrongylus sp) que comprèn diverses espècies incloses anteriorment en el gènere estròngil (Strongylus). Es troba a Corea, el Japó i Rússia. Són paràsits del budell prim de diversos ocells i mamífers herbívors. La persona constitueix un hoste accidental i cursa de forma asimptomàtica o amb dolor abdominal, anèmia i eosinofília.
  • ca  tricostrongilosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infestació per nematodes del gènere tricostròngil.
  • ca  tricotil·lomania, n f
  • ca  tricomania, n f sin. compl.
  • ca  tricotemnomania, n f sin. compl.
  • es  tricolomanía
  • fr  trichotillomanie
  • en  trichotillomania

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Pediatria, Salut mental

Definició
Impuls mòrbid d'arrencar-se cabells i sovint també els pèls de les celles, les pestanyes o la barba. Els llocs preferents són la zona frontoparietal o frontotemporal, formant àrees circumscrites d'alopècia. És més freqüent en infants entre els 4 i els 10 anys d'edat i pot associar-se amb tricofàgia. Es distingeix de l'alopècia aerata per la presència d'hemorràgies recents en els orificis fol·liculars.

Nota

  • La denominació tricotil·lomania està formada a partir de trico-, del grec tíllo arrencar i de -mania.
  • ca  tricotil·lobasiloma, n m

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Carcinoma basocel·lular induït per la irritació mecànica repetida, com és ara l'arrencament de pèls d'un mateix indret, sobretot del mentó i del llavi superior. Es presenta en forma de nodes, que s'estenen a partir dels fol·licles pilosos terminals.
  • ca  tricotil·lomania, n f
  • ca  tricomania, n f sin. compl.
  • ca  tricotemnomania, n f sin. compl.
  • es  tricolomanía
  • fr  trichotillomanie
  • en  trichotillomania

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Pediatria, Salut mental

Definició
Impuls mòrbid d'arrencar-se cabells i sovint també els pèls de les celles, les pestanyes o la barba. Els llocs preferents són la zona frontoparietal o frontotemporal, formant àrees circumscrites d'alopècia. És més freqüent en infants entre els 4 i els 10 anys d'edat i pot associar-se amb tricofàgia. Es distingeix de l'alopècia aerata per la presència d'hemorràgies recents en els orificis fol·liculars.

Nota

  • La denominació tricotil·lomania està formada a partir de trico-, del grec tíllo arrencar i de -mania.