Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tracció esquelètica, n f
  • ca  extensió contínua, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tracció aplicada sobre una extremitat, especialment inferior, mitjançant agulles de Kirschner o claus de Stenmann, que s'articulen amb estreps apropiats, als quals hom hi subjecta una corda amb politges i pesos.
Tracció constant de determinades parts del cos -generalment les extremitats- mitjançant politges i pesos. Emprada en el tractament d'algunes fractures, per tal de mantenir l'adequada juxtaposició dels fragments ossis, i en la correcció de retraccions articulars o musculars. ((extensió contínua))
  • ca  tracció externa, n f

Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tracció que s'aplica mitjançant un ancoratge fixat fora de la cavitat bucal, gràcies a un dispositiu metàl·lic o un embenat de guix; és emprada principalment per a tractar fractures facials.
  • ca  tracció maxil·lomandibular, n f
  • ca  tracció intermaxil·lar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tracció que hom efectua entre els dos maxil·lars mitjançant lligadures elàstiques, fils metàl·lics o fèrules interdentals.
  • ca  tracció interna, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Tracció que hom practica en fractures d'ossos de la cara mitjançant l'ancoratge en un dels ossos cranials.
  • ca  tracció lingual, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Procediment terapèutic emprat com a estimulant cardíac.
  • ca  tracció lingual, n f
  • ca  mètode de Laborde, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tracció rítmica que hom exerceix sobre la llengua per a estimular el reflex de la respiració.
Mètode d'estimulació del centre respiratori en cas d'asfíxia a base de traccions rítmiques de la llengua. ((mètode de Laborde))
  • ca  tracció maxil·lomandibular, n f
  • ca  tracció intermaxil·lar, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tracció que hom efectua entre els dos maxil·lars mitjançant lligadures elàstiques, fils metàl·lics o fèrules interdentals.
  • ca  traces, n f pl

Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Quantitat molt petita d'un constituent; especialment, en una mescla, cadascun dels components que hi ocorren en molt petita proporció. Hom anomena anàlisi de traces el conjunt de tècniques analítiques (colorimetria, espectroscòpia, etc) adients per a la identificació i determinació, quan aquesta és possible, de traces d'elements o composts en mescles. La importància d'aquesta anàlisi deriva del fet que els components presents en una mostra, en la proporció de traces, poden influir notablement tant en les aplicacions tecnològiques dels materials com en llurs propietats biològiques.
  • ca  tracoma agut, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definició
Forma caracteritzada per un període d'incubació curt, d'una setmana escassa, i l'aparició brusca de granulacions conjuntivals i signes i símptomes de conjuntivitis aguda intensa.
  • ca  tracoma cicatricial, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definició
Tercer estadi del tracoma.