Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  tipus estènic, n m

Anatomia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Biotip que comprèn individus longilinis estènics i brevilinis estènics. Entre els primers, fonamentalment, individus amb hipertiroïdisme, i amb hipotiroïdisme entre els segons.
  • ca  tipus funcional, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Cadascun dels quatre tipus de personalitat descrits per Jung: pensatiu, sentimental, instintiu i sensacional, agrupats en dues classes: racional, els dos primers, i irracional, els dos últims.
  • ca  tipus herbívor, n m

Anatomia, Gastroenterologia

Definició
Tipus constitucional caracteritzat per la llarga longitud de l'intestí.
  • ca  tipus hiperactiu, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Constitució mental caracteritzada per agressivitat, intensa activitat mental i física, verborrea i tendència a l'exaltació.
  • ca  tipus astènic, n m
  • ca  tipus leptosòmic, n m sin. compl.

Anatomia, Fisioteràpia

Definició
Biotip dels individus d'esquelet prim i delicat, amb tòrax estret, membres de considerable longitud i crani allargat amb perfil angulós.
  • ca  tipus constitucional, n m
  • ca  tipus corporal, n m sin. compl.
  • ca  tipus morfològic, n m sin. compl.

Anatomia

Definició
Somatotip o tipus de constitució física.
  • ca  tipus pícnic, n m

Anatomia

Definició
Tipus constitucional caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal, tòrax eixamplat per la part inferior, extremitats i mans curtes i musculatura de consistència flàccida.
  • ca  tipus sintònic, n m
  • ca  tipus cicloide, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Salut mental

Definició
Tipus de personalitat estable i integrada que respon normalment al medi, en contraposició al tipus esquizoide.
  • ca  tipus vagotònic, n m

Anatomia, Endocrinologia i nutrició

Definició
Forma de tipus constitucional caracteritzat per una activitat suprarenal deficient: el pols és lent, la pressió sanguínia és baixa, elevada tolerància a la glucosa i un reflex oculocardíac molt acusat.
  • ca  tipus vesànic, n m

Malalties i síndromes, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Tipus de psicosi causat per un trastorn psiquiàtric primari, com pot ésser la mania o la malenconia, sense causa externa que el provoqui.