Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tibiosubtarsià -ana, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la tíbia i la part inferior del tars; dit especialment del múscul tibial posterior.
  • ca  tibiosupratarsià -ana, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la tíbia i la part superior del tars; dit especialment del múscul tibial anterior.
  • ca  tibiotarsià -ana, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Relatiu o pertanyent a la tíbia i el tars alhora.
  • ca  tibolona, n f
  • es  tibolona, n f
  • fr  tibolone, n f
  • en  tibolone, n
  • CAS  5630-53-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Fàrmac indicat en el tractament simptomàtic de la menopausa.

Nota

  • La denominació tibolona és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  tibromofenat de bismut, n m
  • ca  xeroform, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Aplicat tòpicament, té propietats antisèptiques.

De fórmula C18H6BiBr9O3, emprat localment en el tractament de ferides i úlceres i, per via oral, en el d'infeccions intestinals. ((xeroform))
  • ca  tecnologies de la informació i la comunicació, n f pl
  • ca  TIC, n f pl sigla
  • es  tecnologías de la información y la comunicación, n f pl
  • es  TIC, n f pl sigla
  • fr  technologies de l'information et de la communication, n f pl
  • fr  TIC, n f pl sigla
  • en  information and communication technologies, n pl
  • en  ICT, n pl sigla

.FITXA REVISADA, Recerca, metodologia i estadística, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública

Definició
Conjunt d'instruments utilitzats per a processar, transmetre, emmagatzemar, difondre, compartir i generar coneixement i serveis en format digital.

Nota

  • La sigla TIC, per extensió, també designa el sector d'activitat econòmica corresponent.
  • ca  tic, n m
  • ca  convulsió mimètica, n f sin. compl.
  • ca  espasme facial, n m sin. compl.
  • ca  espasme habitual, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia, Neurologia, Salut mental

Definició
Acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clònic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que entren en acció simultàniament. Normalment reprodueixen trets de la vida diària (parpelleig, tos, fer l'ullet, girar el cap, etc) i són d'origen psíquic. És un acte voluntari que per la repetició passa a l'estat d'hàbit i acaba per produir-se involuntàriament sense causa i sense finalitat, exagerant-se en la forma, la intensitat i la freqüència fins a prendre els caràcters d'un moviment convulsiu i intempestiu que es repeteix amb excés. Poden inhibir-se voluntàriament durant un temps breu, bé que reapareixen més intensament en distreure l'atenció. També desapareixen durant el son. A vegades es manifesten en forma de coprolàlia o d'ecolàlia. Hom distingeix entre tics fisiològics o manierismes i tics patològics. Els tics patològics poden ésser primaris (distonia paroxismal, coreoatetosi cinesigènica paroxismal, síndrome de Lesch-Nyham, síndrome de Gilles de la Tourette) o secundaris (postencefalítics, posttraumàtics cranials, medicamentosos o tòxics). Els tics medicamentosos poden presentar-se amb l'ús d'estimulants del sistema nerviós central o d'antipsicòtics. Els tics tòxics es presenten en la intoxicació per monòxid de carboni.
  • ca  tic aerofàgic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Hàbit neuropàtic de deglutir aire.
  • ca  tic palpebral, n m
  • ca  tic blefàric, n m sin. compl.
  • ca  tic de Meige, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Tic consistent en gests de fer l'ullet i moviments d'obertura exagerada de les parpelles, acompanyants d'elevació de les celles i frunziment del front.
  • ca  malaltia de Gilles de la Tourette, n f
  • ca  jumping, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Guinon, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels tics, n f sin. compl.
  • ca  miospàsia impulsiva, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Gilles de la Tourette, n f sin. compl.
  • ca  tic coreic progressiu, n m sin. compl.
  • ca  tic de Guinon, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia, Pediatria

Definició
Malaltia caracteritzada per la intensitat i difusió progressivament creixent de múltiples tics, sovint incessants, en forma de tics facials, respiratoris, fonatoris, de salutació i dels membres, que s'alternen i succeeixen constantment. S'inicia a l'edat infantil i s'associa amb coprolàlia i impulsos sexuals agressius. A vegades adopta un caràcter familiar i també pot remetre durant l'adolescència, bé que en altres casos persisteix durant tota la vida.
Es caracteritza per la importància i la generalització progressiva dels tics en subjectes afectes de trastorns psíquics greus.

Nota

  • La denominació jumping és un anglicisme que prové del verb anglès to jump saltar.