Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tetanòfil -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia

Definició
Que té afinitat per la toxina del tètan.
  • ca  tetaniforme, adj
  • ca  tetanoide, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Que s'assembla al tètan.
  • ca  tetanolisina, n f

Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa, Toxicologia

Definició
Component hemolític de l'exotoxina (toxina tetànica) produïda per Clostridium tetani.
  • ca  tetanospasmina, n f

Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Toxicologia

Definició
Component neurotòxic de l'exotoxina (toxina tetànica) produïda per Clostridium tetani, responsable de les manifestacions motores del tètan.
  • ca  tètanus, n m
  • ca  tètan, n m sin. compl.
  • es  tétanos, n m
  • fr  tétanos, n m
  • en  tetanus, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia, Veterinària

Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pel bacteri Clostridium tetani, caracteritzada per diversos efectes sobre el sistema nerviós, que van des d'espasmes i contraccions musculars violentes fins a rigidesa i inestabilitat del sistema nerviós autònom.

Nota

  • La porta d'entrada per a la infecció sol ser una ferida, on el bacil del tètanus produeix tetanolisina, d'acció antifagocítica, i tetanospasmina, de propietats neurotòxiques.

    La tetanospasmina arriba a través dels axons fins les neurones de la banya anterior de la medul·la espinal i produeix una resposta exagerada als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics, amb trisme, opistòton, emprostòton i mioclònies doloroses. La incubació és de 4 a 20 dies i el pronòstic és molt greu.

    La denominació tètan prové del llatí tetanus, que prové del grec tétanos, que prové de teínein 'estendre'.
  • ca  tètanus esplàncnic, n m
  • es  tétanos esplácnico, n m
  • fr  tétanos splanchnique, n m
  • en  splanchnic tetanus, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Forma de presentació d'un tètanus, generalment en relació amb una intervenció prèvia, que té com a punt de partida una víscera interna que, si afecta els conductes aerodigestius alts, pot provocar un espasme de glotis i tenir una evolució greu si no es tracta de manera immediata.
  • ca  tètanus postquirúrgic, n m
  • ca  tètanus postoperatori, n m sin. compl.
  • es  tétanos postoperatorio, n m
  • es  tétanos postquirúrgico, n m
  • fr  tétanos postopératoire, n m
  • en  postsurgical tetanus, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Tètanus que és conseqüència d'una intervenció quirúrgica que ha servit de porta d'entrada al germen causal Clostridium tetanii.

Nota

  • Antigament s'havien descrit casos en els quals un fil de catgut contaminat amb Clostridium tetanii podia haver estat el transmissor contaminant, l'origen de la malaltia.
  • ca  tètanus postquirúrgic, n m
  • ca  tètanus postoperatori, n m sin. compl.
  • es  tétanos postoperatorio, n m
  • es  tétanos postquirúrgico, n m
  • fr  tétanos postopératoire, n m
  • en  postsurgical tetanus, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Complicacions i seqüeles, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Tètanus que és conseqüència d'una intervenció quirúrgica que ha servit de porta d'entrada al germen causal Clostridium tetanii.

Nota

  • Antigament s'havien descrit casos en els quals un fil de catgut contaminat amb Clostridium tetanii podia haver estat el transmissor contaminant, l'origen de la malaltia.
  • ca  tetartocon, n m
  • ca  tetarcon, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Cúspide posterior i interna d'un premolar superior.
  • ca  tetartanopia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Oftalmologia

Definició
Forma rara de visió defectuosa dels colors en què només són vistos el vermell i el verd i s'ha perdut la visió del blau i el groc, que són reemplaçats a l'espectre per una banda grisa. G. E. Miller (1924) creà el terme, a partir de la consideració del groc com a un quart color.