Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  terpè, n m
  • es  terpeno
  • en  terpene

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Denominació genèrica dels hidrocarburs de fórmula general (C5H8) n , que ocorren en la majoria d'olis essencials i d'oleoresines i que poden ésser considerats com a oligòmers o polímers de l'isoprè o 2-metil-1,3-butadiè. Poden ésser de cadena oberta o cíclics i, en aquest darrer cas, poden cobrir una gran varietat d'estructures. Hom els classifica en hemiterpens (C5H8), monoterpens (C10H16), sesquiterpens (C15H24), politerpens, etc. Pertanyen al grup dels terpens, per exemple, els carotenoides, les vitamines liposolubles A, E i K, el mentol, la càmfora, etc.
  • ca  terpènic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Relatiu o pertanyent als terpens o als terpenoides.
  • ca  terpenisme, n m

Toxicologia

Definició
Intoxicació per un terpè, caracteritzada, en general, per vòmits, convulsions, pèrdua de consciència, edema pulmonar i taquicàrdia.
  • ca  terpenoide, n m

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d'ocurrència natural. Presenten, en conjunt, una gran varietat d'estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats (alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc).
  • ca  terpina, n f

Farmacologia, Pneumologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Alcohol dihidroxílic d'estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, de fórmula C10H20O2, obtingut per tractament amb àcid sulfúric diluït de l'oli essencial de pi. En forma d'hidrat ha estat emprat com a bèquic.
  • ca  terpineol, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Cadascun dels tres composts hidroxílics isomèrics d'ocurrència natural, d'estructura ciclohexànica i natura monoterpènica, amb fórmula C10H18O. És obtingut com a mescla dels tres isòmers i és emprat com a dissolvent, desinfectant, antioxidant i aromatitzant en la indústria alimentària i en perfumeria per a produir olor de lilàs.
  • ca  terra, n f
  • es  tierra
  • fr  terre
  • en  earth

Disciplines de suport, Disciplines de suport > Química

Definició
Part sòlida de la superfície terrestre, sòl, i material del qual es compon. També, per extensió, és dit de diverses matèries pulverulentes.
  • ca  terra alcalina, n f

Disciplines de suport > Química

Definició
Qualsevol òxid dels metalls alcalinoterris.
  • ca  terra fullada, n f

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Acetat potàssic, en forma de pólvores cristal·lines, blanques, inodores, de sabor salí i solubles en aigua. Ha estat emprada com a diürètic i diaforètic, però actualment fora d'ús.
  • ca  terra galba, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Creta d'un color blanc verdós que ha estat usada en medicina popular contra excoriacions de la pell.