Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  sarcocele egípcia, n f

Anatomia patològica, Urologia

Definició
Elefantiasi de l'escrot.
  • ca  sarcocist, n m
  • ca  corpuscle de Miescher, n m sin. compl.
  • ca  corpuscle de Rainey, n m sin. compl.
  • ca  quist de sarcosporidis, n m sin. compl.
  • ca  tub de Miescher, n m sin. compl.
  • ca  túbul de Miescher, n m sin. compl.
  • ca  túbul de Rainey, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Formació oval, globulosa o allargada, que es forma en els músculs a conseqüència del desenvolupament de sarcosporidis del gènere Sarcocystis.
Cadascun dels quists cilíndrics que contenen espores del paràsit Sarcocystis. ((quist de sarcosporidis))
  • ca  sarcocistina, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Toxina obtinguda de diferents espècies del gènere Sarcocystis.
  • ca  sarcòcit, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Capa mitjana de l'ectoplasma d'un protist, estesa entre l'epícit i el miòcit.
  • ca  sarcocol·la, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Goma resina exsudada per Astragalus sarcocolla, arbust de Pèrsia i Aràbia, emprada antigament pels metges d'aquests països per a fer créixer la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida.
  • ca  sarcoda, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Terme d'interès històric (1835) aplicat al protoplasma dels protists, abans de la creació del mot protoplasma.

Nota

  • La denominació sarcoda prové del grec sarkódes 'carnós'.
  • ca  sarcocele, n f
  • ca  hèrnia carnosa, n f sin. compl.
  • ca  sarcodídim, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Urologia

Definició
Nom donat antigament a qualsevol tumefacció del testicle i de l'epidídim.
  • ca  rizòpodes, n m pl
  • ca  sarcodins, n m pl sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Grup de protists, als quals alguns autors atribueixen categoria de fílum, que comprenen amebes amb mitocondris i sense flagels en cap fase del seu cicle cel·lular. Es desplacen mitjançant pseudopodis, s'alimenten per fagocitosi, i poden tenir un recobriment de silici, de carbonat o matèria orgànica. Algunes espècies poden tenir dos o més nuclis i formar masses llefiscoses que acaben produint un cos reproductiu formador d'espores; la reproducció és únicament per fissió binària. La seva distribució és cosmopolita i es troben en hàbitats aquàtics o terrestres. Comprenen les amebes típiques i els fongs lliscants cel·lulars.
  • ca  sarcòglia, n f

Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definició
Substància que forma les eminències de Doyère, a l'entrada dels nervis en les fibres musculars.
  • ca  sarcoïdosi, n f
  • ca  limfogranuloma benigne, n m sin. compl.
  • ca  limfogranuloma benigne de Besnier-Boeck-Schaumann, n m sin. compl.
  • ca  limfogranuloma de Besnier-Boeck-Schaumann, n m sin. compl.
  • ca  limfogranuloma de Schaumann, n m sin. compl.
  • ca  limfogranulomatosi benigna de Schaumann, n f sin. compl.
  • ca  limfogranulomatosi de Besnier-Boeck-Schaumann, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Besnier-Boeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Boeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Hutchinson-Boeck, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Schaumann, n f sin. compl.
  • ca  reticulosi granulomatosa epitelioide, n f sin. compl.
  • ca  sarcoide, n m sin. compl.
  • ca  sarcoide benigne, n m sin. compl.
  • ca  sarcoide de Boeck, n m sin. compl.
  • ca  sarcoide macronodular, n m sin. compl.
  • ca  sarcoide miliar, n m sin. compl.
  • ca  sarcoide papular, n m sin. compl.
  • ca  síndrome de Besnier-Boeck-Schaumann, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Hutchinson-Boeck, n f sin. compl.
  • ca  síndrome de Schaumann, n f sin. compl.
  • es  sarcoidosis
  • fr  sarcoïdose
  • en  sarcoidosis

Malalties i síndromes, Immunologia, Pneumologia

Definició
Malaltia sistèmica granulomatosa, de causa desconeguda, relativament benigna, que afecta gairebé tots els òrgans i teixits de l'organisme. Es caracteritza histopatològicament per un granuloma nodular de cèl·lules epitelioides, amb alguns limfòcits, histiòcits i cèl·lules gegants, i per l'absència de necrosi o de caseïficació. Les cèl·lules gegants poden presentar inclusions calcàries (cossos asteroides de Wolbach) i inclusions hematoxinòfiles (cossos de Schaumann). Les localitzacions més freqüents són la pulmonar, la ganglionar i la cutània. La prova clàssica de diagnòstic és la intradermoreacció de Kveim o de Nickerson-Kveim.
Limfogranulomatosi benigna: limforeticulosi d'etiologia desconeguda que afecta el teixit reticuloendotelial. Les localitzacions típiques són l'ull, la pell i sobretot el pulmó. L'evolució és benigna, però llarga, i el tractament amb corticoides és d'efecte excel·lent. ((malaltia de Besnier-Boeck-Schaumann))

Nota

  • L'ús de la denominació sarcoide de Boeck s'explica perquè Boeck feu la descripció (1900) d'uns tumors cutanis nodulars que per llurs característiques histològiques recordaven els sarcomes, però que diferien d'aquests per la seva benignitat, la qual cosa l'induí a qualificar-los de sarcoides benignes.
  • La denominació limfogranulomatosi benigna de Schaumann es considera obsoleta.
  • Les denominacions limfogranuloma benigne i limfogranuloma de Schaumann s'usaven antigament.