Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sorbefaent, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que produeix o facilita l'absorció. És un terme actualment fora d'ús.
  • ca  sorbinil, n m
  • es  sorbinilo
  • fr  sorbinil
  • en  sorbinil
  • CAS  68367-52-2

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antidiabètic
  • ca  sorbitol, n m
  • es  sorbitol, n m
  • fr  sorbitol, n m
  • en  sorbitol, n
  • cod  E 420

.FITXA REVISADA, Endocrinologia i nutrició

Definició
Polialcohol que es produeix de forma natural en fruites i verdures per reducció de la glucosa i que s'utilitza com a producte de partida en l'obtenció de l'àcid ascòrbic, com a colagog, edulcorant i additiu alimentari.
  • ca  sorbitol, n m

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Alcohol hexahidroxílic, de fórmula CH2OH(CHOH)4 CH2OH, derivat formalment de la glucosa per reducció del grup aldehid d'aquesta; ocorre a la natura en petita quantitat en diversos fruits. És emprat com a producte de partida en l'obtenció de l'àcid ascòrbic, com a colagog, com a edulcorant i additiu alimentari.
  • ca  sord -a, adj
  • es  sordo
  • fr  sourd
  • en  deaf

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definició
Dit del dolor persistent, no agut.
  • ca  sord -a, adj
  • es  sordo
  • fr  sourd
  • en  deaf

Otorrinolaringologia

Definició
Que no hi sent, que pateix de sordesa.
  • ca  sord -a, adj
  • es  sordo
  • fr  sourd
  • en  deaf

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Dit del soroll apagat de l'auscultació.
  • ca  sordesa, n f
  • ca  hipoacúsia, n f sin. compl.
  • ca  hipoestèsia acústica, n f sin. compl.
  • ca  hipoestèsia auditiva, n f sin. compl.
  • ca  paraacúsia obtusa, n f sin. compl.
  • es  hipoacusia
  • es  sordera
  • fr  hypoacousie
  • fr  surdité
  • en  deafness
  • en  hypoacusia

Otorrinolaringologia

Definició
Manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua.
Disminució de l'agudesa auditiva, que pot afectar totes les freqüències audibles o selectivament els tons greus o els tons aguts. ((hipoacúsia))
  • ca  sordesa brusca, n f

Otorrinolaringologia

Definició
Sordesa de percepció que apareix de cop i volta o en el transcurs d'algunes hores; obeeix a causes víriques (virus de la parotiditis) o vasculars (trombosi o embòlia de l'artèria auditiva interna). Quan també afecta l'equilibri, rep el nom de labirintoplegia.
  • ca  sordesa central, n f

Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Sordesa produïda per una lesió de les vies i centres nerviosos; és molt poc freqüent, a causa de la duplicitat i les interconnexions d'aquestes vies.