Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  soia, n f
  • ca  soja, n f sin. compl.
  • es  soja
  • en  soya
  • en  soybean
  • nc  Glycine max

Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, les llavors de la qual són emprades en la fabricació de pinsos, de productes dietètics i sobretot d'oli. Com que conté poc midó és un bon aliment per als diabètics. Conté un enzim, la ureasa.
  • ca  sol, n m

Disciplines de suport > Química

Definició
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d'un sòlid en un líquid. Les propietats que permeten de diferenciar un sol d'una solució veritable són l'elevada dispersió de la llum, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació de les solucions, de les propietats col·ligatives (elevació del punt d'ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica) ocasionada per un pes determinat del medi dispers. Poden ésser classificats en sols liòfils (veritables solucions de molècules grans en un solvent), sols liòfobs (en els quals les partícules disperses, irreversiblement, van agregant-se) i sols mixts (en els quals les molècules presenten una part liòfila i una part liòfoba).
  • ca  sòl, n m
  • es  suelo

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Superfície inferior d'una cavitat natural.
  • ca  sòl de l'òrbita, n m
  • es  suelo de la órbita, n m
  • fr  plancher de l'orbite, n m
  • en  floor of orbit, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Regió inferior de l'òrbita.
  • ca  sòl de la boca, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conjunt de parts toves que separen la cavitat bucal del coll; compreses entre dos arcs ossis -la branca horitzontal del maxil·lar inferior i l'os hioide-, tenen com a element fonamental el múscul milohioidal.
  • ca  sòl de les fosses nasals, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Cara inferior de les fosses nasals, formada per l'apòfisi horitzontal dels ossos maxil·lars i el palatí.
  • ca  solació, n f
  • en  solation

Disciplines de suport > Química

Definició
Conversió d'un gel en un sol.
  • ca  solanàcies, n f pl

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Família de personades (ordre de dicotiledònies simpètales) constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, naturals de les zones càlides i temperades. Comprèn unes 2.300 espècies, algunes de les quals són medicinals, com ara la belladona, el jusquiam blanc o negre, l'alquequengi, etc.
  • ca  solanina, n f

Farmacologia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Alcaloide, de fórmula C45H73NO15, amb estructura d'esteroide i de glicòsid que es troba a les patates i en altres solanàcies. Pertany al grup de glucoalcaloides i té una acció antibiòtica. Havia estat emprada en el tractament de la bronquitis, l'asma i l'epilèpsia. La seva porció aglicona és altament tòxica.
  • ca  solanisme, n m

Toxicologia

Definició
Emmetzinament amb plantes del gènere Solanum o amb solanina.