Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  siringomielocele, n f

Neurologia

Definició
Modalitat d'espina bífida en què el sac comunica amb el conducte central de la medul·la, mielocistocele, siringocele.
  • ca  siringoplàstia, n f

.FITXA REVISADA, Terminologia històrica > Cirurgia

Definició
Intervenció quirúrgica que té per objecte cloure una fístula.

Nota

  • El terme 'siringoplàstia' actualment es considera obsolet.
  • ca  siringopòntia, n f

Neurologia

Definició
Extensió de la cavitat siringomièlica fins a la protuberància anular.
  • ca  fistulàtom, n m
  • ca  siringòtom, n m sin. compl.
  • es  fistulátomo
  • en  fistulatome

Material mèdic i ortopèdic

Definició
Instrument desuet per a obrir una fístula. Consistia en un bisturí còncau capçat amb una petita bola.
  • ca  siringe, n f
  • ca  sirinx, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes, en forma de mitja lluna, que són les cordes vocals.
  • ca  rapamicina, n f
  • ca  sirolimús, n m sin. compl.
  • es  rapamicina, n f
  • es  sirolimus, n m
  • fr  rapamycine, n f
  • fr  sirolimus, n m
  • en  rapamycin, n
  • en  sirolimus, n
  • CAS  53123-88-9 ((sirolimús))

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Immunologia

Definició
Fàrmac immunosupressor derivat de Stretopmyces hygroscopicus, que inhibeix l'mTOR i, en interferir en la senyalització de la IL-2, evita la proliferació dels limfòcits.

Nota

  • El sirolimús actualment es fa servir per a evitar el rebuig en trasplantaments de ronyó.
  • ca  sirolimús, n m
  • es  sirólimus, n m
  • fr  sirolimus, n m
  • en  sirolimus, n

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Macròlid amb activitat immunosupressora estructuralment relacionat amb el tacròlim, de fórmula C51H79NO13. És emprat en la prevenció del rebuig en pacients trasplantats de ronyó. No és nefrotòxic com la ciclosporina, ni diabetogen com el tacròlim, però s'associa a una incidència més elevada de limfocele.
  • ca  sirosingopina, n f
  • ca  ligustrina, n f sin. compl.
  • ca  lilacina, n f sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
4-(3-hidroxi-1-propenil)-2,6-dimetoxi-ßD-glucopiranòsid, de fórmula C17H24O9, glicòsid que ocorre a l'escorça del lilà (Syringa vulgaris). S'havia emprat contra el paludisme.

Nota

  • Sirosingopina és denominació comuna internacional.
  • ca  siscall, n m
  • ca  barrella, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Arbust de la família de les quenopodiàcies (Salsola vermiculata), propi de la regió mediterrània occidental, que havia estat emprat per a obtenir la sosa.
  • ca  nervi motor ocular extern, n m
  • ca  nervi abducent, n m sin. compl.
  • ca  sisè parell cranial, n m sin. compl.

Neurologia, Oftalmologia

Definició
Origen, tronc encefàlic en el marge inferior de la protuberància; branques, filaments; distribució, múscul recte extern de l'ull.