Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  sífilis latent, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció luètica que no dona manifestacions morboses particulars en les fases intermèdies successives als períodes primari i secundari. En alguns casos, l'estat asimptomàtic es manté indefinidament; en d'altres, l'evolució és cap al període terciari.
  • ca  sífilis meningovascular, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definició
Forma de sífilis terciària que cursa amb meningitis crònica i focus múltiples de vasculitis sifilítica cerebral.
  • ca  sífilis endèmica, n f
  • ca  begel sin. compl.
  • ca  dichuchwa sin. compl.
  • ca  frenga sin. compl.
  • ca  njovera sin. compl.
  • ca  sífilis no venèria, n f sin. compl.
  • ca  siti sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria

Definició
Infecció crònica, no venèria, de la infància, produïda per l'espiroqueta Treponema pallidum endemicum, bacteri que no presenta diferències morfològiques ni antigèniques evidents amb el Treponema pallidum. Es transmet per contacte directe no sexual o indirectament per l'ús d'estris compartits. La primera manifestació és una lesió de la mucosa oral amb adenopatia regional, seguida d'un període de latència variable, i de la formació ulterior de gomes cutànies i osteïtis i periostitis de les estructures nasofaríngies. És especialment freqüent en regions subtropicals àrides de l'Àfrica, Aràbia, els Balcans i la Mediterrània oriental.
  • ca  sífilis primària, n f
  • ca  protosífilis, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Comprèn el xancre d'inoculació, que apareix aproximadament a les 3 setmanes del contagi (interval de 10 a 90 dies). Pot ésser genital o extragenital, únic o múltiple. Representa alhora el lloc del contagi, la porta d'entrada, la localització primitiva de la infecció i el punt de disseminació. S'acompanya d'adenopaties regionals.
  • ca  sífilis quaternària, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Nom donat per alguns autors al conjunt de lesions viscerals, nervioses i mucoses d'origen sifilític, d'ordinari escleroses, indelebles i inguaribles.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  sífilis secundària, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Període secundari de la sífilis, que s'inicia al cap de 2 a 8 setmanes de malaltia, caracteritzat per l'aparició d'un exantema generalitzat, en forma de sifílides maculoses (rosèola sifilítica) i papuloses i, menys freqüentment, pustuloses i ulceroses. En les mucoses de l'anus, la boca i la faringe s'observen sovint infiltracions inflamatòries papuloses, grisenques, que són les anomenades plaques mucoses, les quals poden ésser francament hipertròfiques i formar masses fungoses denominades condilomes plans. Hi ha manifestacions generals de malaltia infecciosa i limfadenopaties generalitzades.
  • ca  sífilis tardana benigna, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Modalitat de sífilis terciària caracteritzada per l'aparició de sifílides noduloulceratives i gomes esquelètiques, pulmonars, gàstriques, intestinals, hepàtiques i renals.
  • ca  sífilis terciària, n f

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Període d'instauració lenta i progressiva de la malaltia, caracteritzat habitualment per la combinació de lesions granulomatoses i endoarteritis de vasos petits. Es produeix entre 4 i 25 anys després de la infecció inicial. Hom en distingeix les varietats següents: sífilis tardana benigna o gomosa, sífilis cardiovascular i sífilis del sistema nerviós central o neurosífilis.
  • ca  sifilisme, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Estat sifilític.
  • ca  sifilisme, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Aptitud per a contreure la sífilis.