si coroidal
si coroidal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
-
ca
si recte,
n m
-
ca
si coroidal,
n m sin. compl.
-
ca
si de Lieutaud,
n m sin. compl.
-
ca
si perpendicular,
n m sin. compl.
-
ca
si tentorial,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
Definició
Si de la duramàter situat en la línia d'unió de la falç del cervell i la tenda del cerebel, format per la unió de la vena cerebral major i el si sagital inferior; es comunica amb l'acabament del si longitudinal superior i, per continuïtat, amb l'origen dels sins laterals.
Si recte, entre els sins longitudinal inferior i transvers. ((si de Lieutaud))
si coronari
si coronari
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Cardiologia
Definició
Vas ampul·liforme que desemboca a l'aurícula dreta, prop del septe interauricular, al costat de l'orifici de la cava inferior. L'orifici del si disposa d'una vàlvula, la vàlvula del si coronari o de Thebesius; els principals afluents del si són les venes cardíaques, la vena posterior del ventricle esquerre i la vena obliqua de l'aurícula esquerra.
si coronari inferior de Winslow
si coronari inferior de Winslow
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
-
ca
si coronari inferior de Winslow,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
Definició
Conjunt dels conductes venosos plexiformes del sòl de la sella turca.
si costomediastínic anterior
si costomediastínic anterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
-
ca
si costomediastínic anterior,
n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
Definició
Si de la part anterior de la pleura costal format entre la cara interna dels cartílags costals i de l'estern i el mediastí.
si costomediastínic posterior
si costomediastínic posterior
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
-
ca
si costomediastínic posterior,
n m
-
ca
si vertebromediastínic,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Pneumologia
Definició
Si de la part posterior de la pleura costal format entre la cara interna de les articulacions costovertebrals i de la cara lateral dels cossos vertebrals i el mediastí. També és anomenat si vertebromediastínic.
És el que formen la pleura costal sobre la cara lateral dels cossos vertebrals i la pleura mediastínica en llur unió. ((si vertebromediastínic))
si cranial
si cranial
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
-
ca
si de la duramàter,
n m
-
ca
si cerebral,
n m sin. compl.
-
ca
si cranial,
n m sin. compl.
-
ca
si dural,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia
Definició
Cadascun dels conductes venosos inclosos en el gruix de la duramàter de l'encèfal. També són anomenats sins cerebrals i cranials i són deu: transversal, cavernós, petrós superior, petrós inferior, occipital, sagital superior, sagital inferior, recte, circular i basilar.
si d'Arlt
si d'Arlt
Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia
-
ca
si d'Arlt,
n m
-
ca
recés d'Artl,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia
Definició
Depressió inconstant a la superfície interna del sac lacrimal.
si d'Englisch
si d'Englisch
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
-
ca
si petrós inferior,
n m
-
ca
si d'Englisch,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia
Definició
Si venós en el canal de la fissura petrooccipital que connecta el si cavernós i el si transvers.
si d'Eternod
si d'Eternod
Anatomia > Embriologia
Definició
Nansa vascular que comunica els vasos del cori amb els de la cara inferior del vitel.
si de Bochdalek
si de Bochdalek
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
-
ca
forat de Bochdalek,
n m
-
ca
forat pleuroperitoneal,
n m sin. compl.
-
ca
hiat pleuroperitoneal,
n m sin. compl.
-
ca
si de Bochdalek,
n m sin. compl.
-
ca
trígon lumbocostal,
n m sin. compl.
-
ca
trígon vertebrocostal,
n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia
Definició
Obertura de la part dorsal de la porció costal del diafragma, produïda per un defecte del desenvolupament; és més freqüent al costat esquerre i poden esmunyir-s'hi les vísceres abdominals i originar una hèrnia diafragmàtica congènita posterolateral.
