serovaccinació
serovaccinació
Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
serovacunació,
n f
-
ca
serovaccinació,
n f sin. compl.
Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Mètode d'immunització activa i passiva mitjançant la injecció de sèrum i de vacuna alhora.
serovacunació
serovacunació
Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
serovacunació,
n f
-
ca
serovaccinació,
n f sin. compl.
Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Mètode d'immunització activa i passiva mitjançant la injecció de sèrum i de vacuna alhora.
serovar
serovar
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
-
ca
serotip,
n m
-
ca
serotipus,
n m sin. compl.
-
ca
serovar,
n f sin. compl.
-
es
serotipo,
n m
-
fr
sérotype,
n m
-
fr
sérovar,
n f
-
fr
type sérologique,
n m
-
en
serotype,
n
-
en
serovar,
n
.FITXA MODIFICADA, Immunologia
Definició
Categoria taxonòmica subespecífica que s'aplica a les soques d'un microorganisme que presenten característiques antigèniques distintives.
Nota
-
El terme serotip i els seus sinònims deriven del fet que, inicialment, per a identificar les diferents soques de microorganismes s'usaven antisèrums específics.
serp
serp
Disciplines de suport > Ciències de la vida, Veterinària, Toxicologia
-
ca
serp,
n f
-
es
serpiente
-
fr
serpent
-
en
snake
Disciplines de suport > Ciències de la vida, Veterinària, Toxicologia
Definició
Nom comú que hom dona als rèptils del subordre dels ofidis; algunes serps són verinoses pel fet que amb llur mossegada inoculen un verí d'acció neurotòxica o hematotòxica o d'ambdues alhora. Les espècies que, en aquest aspecte, tenen major importància són: els crotàlids (serp de cascavell o cròtal), els elàpids (serp corall, cobra), els hidròfids (serp marina) o els vipèrids (escurçó). La família dels colúbrids, a la qual pertany la colobra, no comprèn cap altre gènere de serps verinoses que Dispholidus sp, habitant de Sud-àfrica.
serpentària
serpentària
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
-
ca
serpentària,
n f
-
nc
Arum dracunculus
.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica
Definició
Planta herbàcia de la família de les aràcies, el tubercle de la qual té virtuts expectorants, purgants i resolutives i havia estat emprat en el tractament de les mossegades d'escurçó.
serpentí
serpentí
Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic
Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic
Definició
Tub enroscat de forma helicoidal o doblegat en ziga-zaga que permet de disposar d'una considerable longitud de tub en un espai relativament petit, emprat bé perquè un fluid cedeixi calor a un altre fluid (com és el cas dels alambins), bé perquè n'absorbeixi d'un altre (com en els escalfadors per combustió).
serpentí -ina
serpentí -ina
Disciplines de suport > Ciències de la vida, Veterinària
Disciplines de suport > Ciències de la vida, Veterinària
Definició
Relatiu o pertanyent a la serp.
serpentina
serpentina
Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química
Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química
Definició
Alcaloide de la Rauwolfia serpentina, de fórmula C21H20N2O3, que en els animals superiors es comporta com a depressor del sistema nerviós central i com a hipotensor.
serpigen
serpigen
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia
-
ca
serpigen,
n m
-
es
serpigo
-
en
serpigo
.FITXA MODIFICADA, Dermatologia
Definició
Nom donat a determinades lesions cutànies serpiginoses, especialment d'algunes localitzacions de la tinya.
serpigen del cos
serpigen del cos
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa
-
ca
tinya circinada,
n f
-
ca
herpes circinat,
n m sin. compl.
-
ca
serpigen del cos,
n m sin. compl.
-
ca
tinya del cos,
n f sin. compl.
-
ca
tricofititis circinada,
n f sin. compl.
-
la
tinea corporis
.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Qualsevol de les infeccions superficials de la pell degudes a dermatòfits, llevat de les que afecten el cuir cabellut, la barba, la cara, les mans, els peus i l'engonal. Les localitzacions preferents són el coll, les extremitats superiors i inferiors i el tronc. Es caracteritza per una o unes quantes plaques escatoses circulars, seques, circumscrites i lleugerament eritematoses. El guariment de la zona central produeix contorns anulars característics. Poden ésser ocasionades per qualsevol dermatòfit, per bé que molt sovint ho són per Microsporum canis, Trichophyton rubrum i T. mentagrophytes.