Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  gangosa, n f
  • ca  ogo, n m sin. compl.
  • ca  rinofaringitis mutilant, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definició
Forma terciària del pian, caracteritzada per una mutilació molt espectacular de les àrees centrofacials amb afectació dels ossos i cartílags nasals i del paladar, que ocasiona una tonalitat nasal de la veu.

Nota

  • La denominació gangosa prové del castellà voz gangosa 'veu nasal'.
  • ca  rinofaringòlit, n m

Otorrinolaringologia

Definició
Càlcul o concreció de la rinofaringe.
  • ca  rinofaringoscòpia, n f

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Examen de la rinofaringe mitjançant un endoscopi o mirallets.
  • ca  rinoficomicosi, n f
  • ca  rinoentomoftoramicosi, n f sin. compl.
  • ca  rinomucormicosi, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definició
Ficomicosi produïda pel fong de l'espècie Entomophtora coronata, caracteritzada per la formació de pòlips grans de les fosses nasals i dels sins paranasals.
  • ca  rinofima fibroangiomatós, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Oncologia i radioteràpia, Otorrinolaringologia

Definició
Variant del rinofima caracteritzada per un nas intensament vermell, molt gros, edematós i amb pústules, associat sovint amb altres manifestacions de rosàcia.
  • ca  rinofima fibrós, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Oncologia i radioteràpia, Otorrinolaringologia

Definició
Complicació del rinofima amb hiperplàsia difusa del teixit connectiu.
  • ca  rinofima glandular, n m

Anatomia patològica, Angiologia, Oncologia i radioteràpia, Otorrinolaringologia

Definició
Forma clàssica del rinofima amb engrandiment bulbós i nodular. L'expressió de les lesions obté una substància pastosa blanca formada per corneòcits, seu, bacteris i àcars del tipus Demodex folliculorum. El color de la pell és normal o lleugerament vermell.
  • ca  rinolàlia, n f
  • ca  micterofonia, n f sin. compl.
  • ca  rinofonia, n f sin. compl.
  • ca  veu de nas, n f sin. compl.
  • es  rinolalia
  • fr  nasonnement
  • fr  rhinolalie
  • en  rhinolalia

Otorrinolaringologia

Definició
Nom donat als trastorns de la fonació produïts per modificacions de la ressonància de les cavitats nasals. Popularment, és dita veu de nas.

Nota

  • La denominació micterofonia està formada a partir de myktér 'nariu, nas' i phoné 'veu'.
  • ca  rinogènic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Que es produeix en el nas o en les fosses nasals.
  • ca  rinorrea, n f
  • ca  hidrorrea nasal, n f sin. compl.
  • ca  rinohidrorrea, n f sin. compl.

Neurologia, Otorrinolaringologia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fluix abundant, secreció exagerada de mucositats nasals. Hom dona el nom de rinorrea cerebroespinal al fluix de líquid cefalorraquidi a través del nas, fenomen observat en fractures del compartiment anterior de la base del crani.