Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  reblaniment, n m
  • es  reblandecimiento
  • fr  ramollissement
  • en  softening

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Acció de reblanir o de reblanir-se; l'efecte.
  • ca  malàcia, n f
  • ca  malacoma, n m sin. compl.
  • ca  malacosi, n f sin. compl.
  • ca  reblaniment, n m sin. compl.
  • ca  remolliment, n m sin. compl.
  • es  malacia
  • es  reblandecimiento
  • fr  malacie
  • fr  ramollissement
  • en  malacia
  • en  softening

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Remolliment o pèrdua de consistència i contigüitat d'un òrgan o teixit. És emprat com a forma sufixada d'altres termes que expressen el remolliment d'una estructura o un teixit, per exemple osteomalàcia, traqueomalàcia, etc.
Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural. ((remolliment))

Nota

  • La denominació malàcia prové del grec malakia 'blanesa'.
  • La denominació malacoma es considera obsoleta.
  • ca  reblanir, v tr

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Fer més bla o tou que no era abans.
  • ca  reboscèlia, n f
  • es  reboscelia
  • en  rhaeboscelia

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia patològica, Pediatria, Reumatologia

Definició
Deformitat consistent bé en un genoll var, bé en un genoll valg.

Nota

  • La denominació reboscèlia està formada a partir del grec rhaibós 'corb' i skélos 'cama'.
  • ca  rebosi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Curvatura de les cames o de qualsevol part normalment recta.
  • ca  rebot, n m
  • es  rebote
  • fr  contrecoup
  • fr  rebondissement
  • en  rebound

Farmacologia

Definició
Fenomen antagònic a l'efecte d'una medicació que apareix quan aquesta és suspesa.
  • ca  reboxetina, n f
  • es  reboxetina
  • fr  réboxétine
  • en  reboxetine
  • CAS  71620-89-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antidepressiu
  • ca  rebuig d'implant biològic, n m
  • ca  reacció de rebuig, n f sin. compl.
  • ca  rebuig, n m sin. compl.
  • es  rechazo, n m
  • es  rechazo de injerto biológico, n m
  • es  reacción de rechazo, n f sin. compl.
  • fr  rejet, n m
  • fr  rejet de greffe, n m
  • en  graft rejection, n
  • en  rejection, n

.FITXA REVISADA, Cirurgia > Conceptes bàsics > Trasplantament quirúrgic, Immunologia

Definició
Conjunt de fenòmens de resposta immunitària adversa, amb la qual reacciona un organisme quan s'enfronta a un material aliè, procedent d'un altre organisme amb antígens tissulars incompatibles amb els del receptor.
  • ca  rebuig agut, n m
  • es  rechazo agudo, n m
  • fr  crise de rejet, n f
  • fr  rejet aigu, n m
  • en  acute rejection, n
  • en  cellular rejection, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Rebuig que es produeix entre 48 hores i 6 mesos després del trasplantament, a causa de l'acció de limfòcits T activats, o de l'aparició d'antígens específics.

Nota

  • El rebuig agut es caracteritza perquè en les biòpsies de teixit es detecta infiltració de cèl·lules mononuclears fagocítiques.
  • ca  pèrdua crònica de l'empelt, n f
  • ca  rebuig crònic, n m sin. compl.
  • es  pérdida crónica del injerto, n f
  • es  rechazo crónico, n m
  • fr  rejet chronique, n m
  • fr  rejet de greffe chronique, n m
  • en  chronic graft failure, n
  • en  chronic rejection, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Rebuig que es produeix almenys sis mesos després del trasplantament i que es caracteritza per una pèrdua progressiva de la funció de l'òrgan o del teixit trasplantat.

Nota

  • La pèrdua crònica de l'empelt pot ser deguda a mecanismes d'al·loreactivitat o a altres causes, com ara una infecció per citomegalovirus, una toxicitat per ciclosporina o alteracions isquèmiques.