Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  quimiosensorial, adj

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Química

Definició
Relatiu o pertanyent a la capacitat de captar estímuls químics; com els olfactius i gustatius, per exemple.
  • ca  quimiònisi, n f
  • ca  quimiosi, n f sin. compl.
  • en  chemionosis

Malalties i síndromes, Disciplines de suport > Química, Toxicologia

Definició
Denominació genèrica de les malalties produïdes per agents químics.

Nota

  • La denominació quimiònisi està formada a partir de quimio- i del grec nósos 'malaltia'.
  • ca  quimiosíntesi, n f
  • ca  quimiotròfia, n f sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Síntesi de substàncies orgàniques a partir d'una font d'energia de tipus químic.
  • ca  quimiosintètic -a, adj

Bioquímica i biologia molecular

Definició
Relatiu o pertanyent a la quimiosíntesi.
  • ca  quimiosintetitzador -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Dit de l'organisme que duu a terme la quimiosíntesi.
  • ca  quimioadsorció, n f
  • ca  adsorció química, n f sin. compl.
  • ca  quimiosorció, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

  • ca  quimiòstat, n m
  • en  chemostat

Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Aparell emprat per a obtenir cultius continus. Consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li forneix contínuament medi de cultiu, i proveït d'un sifó pel qual surt l'excés de cèl·lules del cultiu i llurs productes d'excreció.
  • ca  quimiotàctic, n m
  • es  quimiotáctico, n m
  • fr  chimiotactique, n m
  • en  chemotactic, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Substància que indueix la quimiotaxi.
  • ca  quimiotaxi, n f
  • ca  quimiotactisme, n m sin. compl.
  • es  quimiotaxis, n f
  • fr  chimiotactisme, n m
  • fr  chimiotaxie, n f
  • en  chemotaxis, n

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Augment de la migració cel·lular direccional com a resposta a un estímul químic, habitualment un gradient de concentració molecular.
  • ca  quimiotalamectomia, n f

Cirurgia > Neurocirurgia, Neurologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Destrucció del tàlem per la injecció d'una substància amb acció química.