Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  psicosomàtic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Neurologia, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la medicina psicosomàtica.
  • ca  al·lucinogen, n m
  • ca  psicodislèptic, n m sin. compl.
  • ca  psicosomimètic, n m sin. compl.
  • ca  psicotomimètic, n m sin. compl.
  • es  alucinógeno, n m
  • es  eidético, n m
  • es  psicodélico, n m
  • es  psicodislèptico, n m
  • es  psicolítico, n m
  • es  psicomimético, n m
  • fr  hallucinogène, n m
  • en  hallucinogen, n

.FITXA REVISADA, Neurologia, Salut mental > Psiquiatria

Definició
Fàrmac o agent que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l'esfera perceptiva.

Nota

  • Els al·lucinogens produeixen una modificació del to afectiu, generalment vers l'eufòria, i a continuació un seguit d'alteracions perceptives, especialment visuals. Entre els més coneguts hi ha la mescalina, l'àcid lisèrgic, el cannabinol, l'amfetamina i la serotonina. Els efectes dels al·lucinògens són sempre reversibles. Han estat emprats en el diagnòstic i el tractament d'algunes psicosis. Són d'origen sintètic o natural.
  • ca  psicotècnia, n f

Salut mental

Definició
Branca de la psicologia experimental dedicada a examinar i valorar les aptituds, actituds i formes de comportament d'un individu o d'una col·lectivitat. Hom aplica la psicotècnia, sobretot, en els camps de la publicitat, de l'orientació professional i de la selecció de personal.
  • ca  psicotècnic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent a la psicotècnia.
  • ca  psicotècnic -a, n m, f

Salut mental, Entorn professional > Professions

Definició
Especialista en psicotècnia.
  • ca  psicotècnica, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Conjunt de mètodes emprats en la psicotècnia.
  • ca  psicoterapeuta, n m, f

Salut mental, Entorn professional > Professions

Definició
Professional que practica la psicoteràpia.
  • ca  psicoterapèutic -a, adj

Salut mental

Definició
Relatiu o pertanyent al psicoterapeuta.
  • ca  psicoteràpia, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Tècnica de tractament de trastorns mentals fonamentada en la interacció social entre dues o més persones, una de les quals, el terapeuta, ha seguit un entrenament apropiat. Els diversos tipus d'entrenament, les finalitats proposades i les tècniques específiques de relació social usades generen un ventall molt ampli de formes de psicoteràpia.
  • ca  psicoteràpia analítica, n f

Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Psicoteràpia creada per C. G. Jung, similar a la de Freud en tant que usa la lliure associació i l'anàlisi dels somnis.