Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  paraacúsia, n f
  • ca  paracúsia, n f sin. compl.
  • es  paracusia
  • fr  paracousie
  • en  paracusia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Anomalia de la percepció dels sons per la qual aquests resulten distorsionats.
  • ca  paradella, n f
  • ca  paciència, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom de diverses plantes del gènere Rumex, de la família de les poligonàcies, que, popularment, eren emprades en cataplasmes i, en decocció, com a depuratives i antiescorbútiques.
  • ca  paradenci, n m
  • en  paradentium

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conjunt format pel cement, el periodonci i l'os de la prolongació alveolar.
  • ca  paradental, adj
  • ca  periodontal, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Odontoestomatologia

Definició
Situat al costat d'una peça dental.
  • ca  paraderma, n m

Anatomia > Embriologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Part del vitel de l'ou que contribueix a la formació cel·lular de l'embrió.
  • ca  paradiabetis, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Endocrinologia i nutrició

Definició
Denominació desueta dels trastorns del metabolisme dels glícids sense símptomes diabètics.
  • ca  paradiftèric -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Que té relació remota o indirecta amb la diftèria.
  • ca  paradípsia, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició, Salut mental

Definició
Obsessió de beure.
  • ca  paradisenteria, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Estat diarreic de caràcter disentèric moderat.
  • ca  paradoxa, n f
  • es  paradoja
  • fr  paradoxe
  • en  paradox

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Opinió, asserció o fenomen que semblen contraris al comú sentir, però que de fet són exactes.

Nota

  • La denominació paradoxa prové del grec parádoxos 'increïble'.