Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  promestriè, n m
  • es  promestrieno
  • fr  promestriène
  • en  promestriene
  • CAS  39219-28-8

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
estrogen
  • ca  prometafase, n f
  • es  premetafase, n f
  • es  prometafase, n f
  • fr  prométaphase, n f
  • en  prometaphase, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia

Definició
Estadi de la mitosi en què l'embolcall nuclear es desintegra, els centríols s'encaminen cap als pols del fus acromàtic, i els cromosomes, cap a l'equador del fus acromàtic.
  • ca  prometazina, n f
  • es  prometazina, n f
  • fr  prométhazine, n f
  • en  promethazine, n
  • CAS  60-87-7

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Neurologia

Definició
Substància derivada de la fenotiazina, antihistamínic amb acció sedant i antiemètica.

Nota

  • La denominació prometazina és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  prometi, n m
  • sbl  Pm

Disciplines de suport > Química

Definició
Element radioactiu sintètic, de nombre atòmic 61 i símbol Pm, pertanyent a la família dels lantànids. Abans era anomenat florenti i il·lini.
  • ca  premieloblast, n m
  • ca  promieloblast, n m sin. compl.

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Cèl·lula mare de la sèrie granulocítica.
  • ca  prominència cardíaca, n f

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia

Definició
Notable eminència que, cap a la quarta setmana, apareix a la part ventral de l'embrió humà, indicativa de l'inici del desenvolupament del cor.
  • ca  prominència escleròtica d'Ammon, n f
  • ca  prominència d'Ammon, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Prominència externa que apareix en el pol posterior del globus ocular durant l'embriogènesi.
  • ca  prominència del canal facial, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Elevació a la paret interna de la caixa del timpà, just per sota de la prominència del canal semicircular extern i per sobre del contorn superior de la finestra oval. Correspon al relleu que provoca el canal facial o aqüeducte de Fal·lopi.
  • ca  prominència del canal semicircular extern, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Elevació a la part superior de la paret interna o laberíntica de la caixa del timpà, corresponent al relleu del conducte semicircular extern; el separa de la prominència del canal facial, més inferior, un solc molt poc pronunciat.
  • ca  prominència escleròtica d'Ammon, n f
  • ca  prominència d'Ammon, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Prominència externa que apareix en el pol posterior del globus ocular durant l'embriogènesi.