Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  postzòster, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Que ocorre després d'un herpes zòster o que n'és conseqüència.
  • ca  pota, n f

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Nom donat a diverses plantes, la major part de les quals són medicinals.
  • ca  pota de cavall, n f
  • ca  fàrfara, n f sin. compl.
  • ca  peu d'ase, n m sin. compl.
  • ca  peu d'euga, n m sin. compl.
  • ca  peu de cavall, n m sin. compl.
  • ca  peu de mula, n m sin. compl.
  • ca  pota d'euga, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • ca  tussílag, n m sin. compl.
  • ca  ungla d'ase, n f sin. compl.
  • ca  ungla de cavall, n f sin. compl.
  • nc  Tussilago farfara

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, rizomatosa, que creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits de la regió mediterrània del Principat i del País Valencià. Les flors, que es cullen a la primavera, en infusió, han estat emprades amb èxit per combatre la tos.
  • ca  castanya d'aigua, n f
  • ca  cairell, n m sin. compl.
  • ca  cairells, n m pl sin. compl.
  • ca  nou d'aigua, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • nc  Trapa natans

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, que es fa en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries. Als Països Catalans únicament habita als aiguamolls de l'Empordà. Les llavors tenen propietats astringents.
  • ca  pota de cavall, n f
  • ca  fàrfara, n f sin. compl.
  • ca  peu d'ase, n m sin. compl.
  • ca  peu d'euga, n m sin. compl.
  • ca  peu de cavall, n m sin. compl.
  • ca  peu de mula, n m sin. compl.
  • ca  pota d'euga, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • ca  tussílag, n m sin. compl.
  • ca  ungla d'ase, n f sin. compl.
  • ca  ungla de cavall, n f sin. compl.
  • nc  Tussilago farfara

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, rizomatosa, que creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits de la regió mediterrània del Principat i del País Valencià. Les flors, que es cullen a la primavera, en infusió, han estat emprades amb èxit per combatre la tos.
  • ca  pota de cavall, n f
  • ca  fàrfara, n f sin. compl.
  • ca  peu d'ase, n m sin. compl.
  • ca  peu d'euga, n m sin. compl.
  • ca  peu de cavall, n m sin. compl.
  • ca  peu de mula, n m sin. compl.
  • ca  pota d'euga, n f sin. compl.
  • ca  pota de bou, n f sin. compl.
  • ca  talabard, n m sin. compl.
  • ca  tussílag, n m sin. compl.
  • ca  ungla d'ase, n f sin. compl.
  • ca  ungla de cavall, n f sin. compl.
  • nc  Tussilago farfara

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, rizomatosa, que creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits de la regió mediterrània del Principat i del País Valencià. Les flors, que es cullen a la primavera, en infusió, han estat emprades amb èxit per combatre la tos.
  • ca  pota de gat, n f
  • ca  flor de sempredura, n f sin. compl.
  • ca  peu de gat, n m sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • nc  Antennaria dioica

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 5 a 25 cm d'alçària, que es fa en pastures, rasos i roquissars de l'alta muntanya. especialment als Pirineus. Les flors, que es cullen a partir de la primavera, en infusió, han estat emprades contra la tos.
  • ca  pota de lleó, n f
  • ca  alquemil·la, n f sin. compl.
  • ca  herba botera, n f sin. compl.
  • ca  herba de meligàs, n f sin. compl.
  • ca  meligó montés, n m sin. compl.
  • ca  peu de lleó, n m sin. compl.
  • nc  Alchemilla vulgaris

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies, que creix en prats humits, vores de rierols de zones de muntanya.

Nota

  • Es troba als Pirineus, les Guilleries i el Montseny.

    Usos tradicionals: Les fulles i les parts aèries, que es recol·lecten quan la planta és florida, a partir de maig, són astringents i diürètiques, i han estat emprades contra la febre, la grip i els dolors reumàtics. En ús extern, en decocció o en pols, també han estat utilitzades per a netejar plagues i per a fer gàrgares.
  • ca  potabilització, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química

Definició
Conjunt d'operacions i tractaments als quals és sotmesa l'aigua per tal que esdevingui potable. És anomenada potabilització física, química o bacteriològica segons la natura de les operacions i dels tractaments efectuats (decantació, filtració; acció de la calç, de bescanviadors iònics; oxidació amb gas clor o composts clorats, etc).
  • ca  potable, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que és apte per a servir de beguda.

Nota

  • La denominació potable prové del llatí potabilis, que prové de poto 'beure'.