Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pol·lució orgànica, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Pol·lució produïda per matèria orgànica, procedent sobretot dels nuclis urbans, que produeix entrofització en l'aigua i consumeix l'oxigen dissolt.
  • ca  pol·lució química, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Pol·lució produïda per agents químics com ara adobs agrícoles, herbicides, insecticides o detergents.
  • ca  pol·lució radioactiva, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Oncologia i radioteràpia, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
L'originada pels isòtops radioactius, que malmeten les estructures orgàniques, es concentren en els teixits i òrgans i produeixen retardament en el creixement, tumors malignes, leucèmia, etc.
  • ca  pol·lució sonora, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Física, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Pol·lució produïda pel soroll d'origen industrial o urbà. Provoca augment dels ritme cardíac, vasoconstricció, dilatació pupil·lar, espasmes de la musculatura llisa, disminució de l'atenció, hipoacúsia, etc.
  • ca  pol·lució tèrmica, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Disciplines de suport > Física, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Pol·lució causada per l'ús d'aigua com a refrigerant, per després tornar-la al medi natural, o la provocada per l'estancament de cúpules d'aire més calent i contaminat sobre les grans ciutats.
  • ca  poloni, n m
  • sbl  Po

Disciplines de suport > Química

Definició
Element de nombre atòmic 84, massa atòmica 210,05 i símbol Po; pertany al grup VI A de la taula periòdica. Fou el primer dels elements aïllats per M. Curie en el transcurs de la seva recerca sobre les causes de la radioactivitat de la pechblenda. El nom prové de la nacionalitat de l'esmentada investigadora. Té diversos isòtops, amb masses que van des de 193 fins a 218. És emprat, aliat amb beril·li, com a font de neutrons. Emet raigs corpusculars alfa, els quals poden concentrar-se als ronyons, la melsa i els pulmons i produir-hi lesions irreversibles.
  • ca  poloxalè, n m
  • es  poloxaleno
  • fr  poloxalène
  • en  poloxalene
  • CAS  106392-12-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
laxant
  • ca  poloxàmer, n m
  • es  poloxámero
  • fr  poloxamère
  • en  poloxamer
  • CAS  9003-11-6

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
coadjuvant farmacèutic; laxant
  • ca  polpa, n f
  • es  pulpa
  • fr  pulpe
  • en  pulp

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part carnosa o molsuda d'un òrgan o d'una part del cos.

Nota

  • La denominació polpa prové del llatí pulpa 'carn'.
  • ca  polpa blanca, n f
  • ca  beina limfàtica periarteriolar, n f sin. compl.
  • ca  PALS, n f sigla
  • es  manguito linfoide periarteriolar, n m
  • es  pulpa blanca, n f
  • es  vaina linfática periarteriolar, n f
  • es  PALS, n f sigla
  • fr  gaine lymphoïde périartérielle, n f
  • fr  pulpe blanche, n f
  • fr  PALS, n f sigla
  • en  periarteriolar lymphatic sheath, n
  • en  pulpa alba, n
  • en  white pulp, n
  • en  PALS, n sigla

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Part de la melsa que envolta les artèries, en forma d'una beina de limfòcits, principalment limfòcits T.

Nota

  • És el nom donat al conjunt dels corpuscles de Malpighi de la melsa, pel fet d'ésser perceptibles a ull nu com a pics blanquinosos.

    La sigla PALS prové de l'anglès periarteriolar lymphatic sheath.