Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  policeptor, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Immunologia

Definició
En certes teories de la immunitat, amboceptor capaç de combinar-se amb diversos complements.
  • ca  policíclic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Disciplines de suport > Química

Definició
Dit de les molècules o dels ions l'estructura dels quals conté dos o més anells.
  • ca  policíclic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que consta de diversos cicles.
  • ca  embaràs múltiple, n m
  • ca  embaràs plural, n m sin. compl.
  • ca  hiperciesi, n f sin. compl.
  • ca  policiesi, n f sin. compl.

Ginecologia i obstetrícia

Definició
Desenvolupament simultani de dos o més fetus en una mateixa cavitat uterina.

Nota

  • La denominació hiperciesi està formada a partir de hiper- i del grec kýesis 'gestació'.
  • La denominació policiesi està formada a partir de poli- i del grec kýesis 'embaràs'.
  • ca  polícit, n m

Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Neutròfil hipersegmentat de grandària normal.
  • ca  policitèmia, n f
  • ca  panhiperèmia, n f sin. compl.
  • ca  policitosi, n f sin. compl.
  • ca  poliglobúlia, n f sin. compl.
  • es  policitemia
  • fr  polycythémie
  • en  polycythemia

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Augment del nombre de totes les cèl·lules de la sang: eritròcits, leucòcits i plaquetes. Augment del volum o massa eritrocitària, eritrocitèmia, eritrocitosi, policitosi, poliglobúlia o hiperglobúlia.
  • ca  policitèmia absoluta, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Increment autèntic, absolut, de la massa globular, que es produeix de forma primitiva sense que augmenti l'eritropoetina (policitèmia vera) o com a resposta a un excés, fisiològic o no, d'eritropoetina (policitèmies secundàries).
  • ca  policitèmia secundària, n f
  • ca  policitèmia compensadora, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Policitèmia absoluta produïda per un augment de l'eritropoetina, com a conseqüència de viure en llocs alts, d'una malaltia pulmonar obstructiva crònica, de la síndrome de Pickwick, tumors (hipernefroma, hepatoma, carcinoma ovàric) i malalties renals (hidronefrosi, síndrome de Bartter, trasplantament renal).
  • ca  policitèmia relativa, n f
  • ca  policitèmia espúria, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Descens del volum plasmàtic amb normalitat de la massa globular, la qual cosa produeix un augment relatiu del volum d'eritròcits. Apareix en la deshidratació, la insuficiència suprarenal i la policitèmia d'agressió.
  • ca  policitèmia relativa, n f
  • ca  policitèmia espúria, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Descens del volum plasmàtic amb normalitat de la massa globular, la qual cosa produeix un augment relatiu del volum d'eritròcits. Apareix en la deshidratació, la insuficiència suprarenal i la policitèmia d'agressió.