Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  plasmorràgia, n f
  • ca  hemorràgia plasmàtica, n f sin. compl.
  • ca  plasmexhidrosi, n f sin. compl.
  • ca  plasmorrea, n f sin. compl.
  • ca  plasmosi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Pèrdua de plasma que es produeix quan hi ha lesions hístiques importants i extenses, com ocorre en les cremades.
Pèrdua de plasma sanguini, per exemple en cremades extenses. ((hemorràgia plasmàtica))

Nota

  • La denominació plasmexhidrosi està formada a partir de plasm- i del grec exhidróo 'transpirar'.
  • ca  plasmosina, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Nucleoproteïna del citoplasma, considerada com el fonament estructural de la cèl·lula.
  • ca  plasmorrexi, n f
  • ca  plasmatorrexi, n f sin. compl.
  • ca  plasmòsquisi, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Ruptura i fragmentació d'una cèl·lula per l'augment de pressió interna.
  • ca  plasmoteràpia, n f

Hematologia i hemoteràpia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Ús terapèutic del plasma sanguini.
  • ca  plasmotomia, n f

Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Reproducció d'alguns protists per despreniment de la cèl·lula mare de masses de protoplasma amb substància nuclear.
  • ca  plasmotrofoblast, n m
  • ca  sincitiotrofoblast, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

  • ca  plasmotròpic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Relatiu o pertanyent al plasmotropisme.
  • ca  plasmotropisme, n m

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Eritròlisi en la melsa, el fetge o la medul·la òssia.
  • ca  protrombina, n f
  • ca  plasmozim, n m sin. compl.
  • ca  trombinogen, n m sin. compl.
  • ca  trombogen, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Proteïna que constitueix el factor II de la coagulació. Es forma en el fetge per un procés de biosíntesi que exigeix la presència de vitamina K. En el procés de la coagulació es converteix en trombina per l'acció del sistema intrínsec o sanguini o bé del sistema extrínsec o tissular.
  • ca  plasoma, n f
  • ca  plastídula, n f sin. compl.

Anatomia > Citologia

Definició
Hipotètica unitat essencial del protoplasma viu.