Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  panxa, n f
  • es  barriga
  • fr  ventre
  • en  belly

Anatomia

Definició
Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior.
  • ca  panxa, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
La porció més grossa o sortint d'una zona convexa; la panxa de la cama, per exemple.
  • ca  panzoòtia, n f

Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa, Veterinària

Definició
Epizoòtia amb característiques de pandèmia.
  • ca  papabenet, n m

Farmacologia

Definició
Confit petit, grànul.
  • ca  papaia, n f
  • ca  pawpaw, n m sin. compl.
  • es  papaya
  • en  papaya

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Fruit del papaier, de color groc ataronjat i de la forma i la mida d'un meló, la polpa del qual, agredolça, és consumida crua, confitada, guisada o en conserva. És ric en papaïna, enzim proteolític que també ha estat emprat com a antihelmíntic.
  • ca  papaier, n m
  • es  papayo
  • en  papaw

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Petit arbre (Carica papaya) de la família de les caricàcies, oriünd de l'Amèrica Central però conreat en moltes altres zones tropicals, de fruits bacciformes, les papaies.
  • ca  papaïna, n f
  • es  papaína, n f
  • fr  papaïne, n f
  • en  papain, n

.FITXA REVISADA, Immunologia

Definició
Enzim obtingut del papaier, Carica papaya, capaç d'hidrolitzar certs enllaços peptídics en presència de grups tiol, emprat en l'obtenció de fragments Fab univalents i fragments Fc d'immunoglobulina.
  • ca  cascall, n m
  • ca  papàver, n m sin. compl.
  • es  adormidera
  • fr  pavot
  • en  poppy
  • nc  Papaver somniferum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta amb grans fulles glauques i flors també grans, de pètals de color de rosa, blaus o violacis amb l'ungla negrosa.

Nota

  • De les llavors, oleaginoses, s'extreu un oli emprat com a comestible i en usos diversos (sabons, liniments, etc). Les pròpies llavors havien estat usades en confiteria i en la confecció de preparats emol·lients. El làtex que hom obté del fruit del cascall conté gran quantitat de substàncies actives sobre el sistema nerviós, sobretot alcaloides. En la medicina popular i antiga era tradicional d'emprar decoccions de càpsula de cascall com a sedant i somnífer i també com a calmant del dolor.
  • ca  papaveràcies, n f pl

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Família de readals (ordre de dicotiledònies dialipèteles) constituïda per plantes herbàcies lacticíferes, de fruits en càpsula. Consta d'unes 700 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades de l'hemsferi boreal, algunes de les quals posseeixen virtuts remeieres, com ara l'herba d'orenetes, el cascall (Papaver somniferum), el cascall banyut (Glaucium corniculatum), la rosella (Papaver rhoeas), la fumària (Fumaria officinalis), la rosella, etc.
  • ca  papaverina, n f

Farmacologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
6,7-dimetoxi-1-veratrilisoquinolina, de fórmula C20H21NO4; alcaloide del cascall (Papaver somniferum), és un dels components de l'opi, el qual en conté d'un 0'8 a un 1%. És altament tòxic; posseeix una acció central de molt poca consideració i, en canvi, una enèrgica acció espasmolítica (sobretot miolítica). És emprada com a antiespasmòdic musculotròpic i com a vasodilatador, en forma, preferentment, de clorhidrat.