Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  placa senil, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Geriatria, Neurologia

Definició
Cadascuna de les petites àrees de necrosi incompleta de l'escorça cerebral senil.
  • ca  placa subgerminal, n f

Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Làmina de protoplasma que forma el sòl de la cavitat de segmentació de l'òvul.
  • ca  placa neuromotriu, n f
  • ca  placa de Kühne, n f sin. compl.
  • ca  placa de Rouget, n f sin. compl.
  • ca  placa motriu, n f sin. compl.
  • ca  placa terminal, n f sin. compl.
  • en  end-plate

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Formació complexa per mitjà de la qual l'axó d'una neurona motriu estableix un contacte sinàptic amb una fibra de múscul estriat. Conté dues classes de receptors, uns en combinació amb l'acetilcolina i uns altres amb l'acetilcolinesterasa.
  • ca  placa timpànica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Regió òssia que forma el sòl i els costats del meat auditiu intern.
  • ca  placa unguial, n f
  • ca  cos unguial, n m sin. compl.
  • ca  làmina unguial, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Òrgans i sistemes, Dermatologia, Podologia

Definició
Capa còrnia de l'ungla, inserta fermament en el llit unguial, llevat de la zona corresponent a la vora lliure.
  • ca  placa uretral, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Urologia

Definició
Placa endodèrmica que origina la porció final de la uretra cavernosa.
  • ca  placa ventral, n f
  • ca  placa del sòl, n f sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Zona longitudinal ventral imparella del tub neural, que forma el seu sòl.
  • ca  placebo, n m
  • es  placebo, n m
  • fr  placebo, n m
  • en  placebo, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Recerca, metodologia i estadística

Definició
Substància farmacològicament inerta, sense cap principi actiu, preparada amb els mateixos aspecte, gust, olor i forma d'administració que una substància activa, que s'utilitza en la investigació farmacològica per a mesurar per comparació l'acció real d'aquesta substància.

Nota

  • En farmacologia clínica, s'utilitza per a aconseguir un efecte psicoterapèutic, a fi de diferenciar l'efecte real d'un medicament en assaig de l'efecte degut a la suggestió.

    La denominació placebo prové del llatí placebo, futur de placeo 'causar plaer, agradar'.
  • ca  placenta, n f
  • es  placenta
  • fr  arrière-faix
  • fr  placenta
  • en  placenta

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Òrgan matern dels mamífers (llevat dels monotremes), que consisteix en una zona de contacte entre l'úter i el cori i l'al·lantoide de l'embrió, a través del qual s'estableix, durant la gestació, el bescanvi d'oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l'embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l'embrió a la mare. Al final de la gestació, la placenta té forma de coca aplanada de consistència tova i esponjosa, pesa uns 500 o 600 g i mesura 20 cm de diàmetre per 2,5 de gruix. A la cara fetal, entapissada per l'amni i en relació amb la cavitat àmnica fetal, s'hi insereix el cordó umbilical, portador de la sang al fetus. La cara uterina és lobulada i integrada per múltiples cotiledons, estructures circulatòries bàsiques de la placenta.
  • ca  placenta accessòria, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Porció de placenta separada de la massa placentària principal.