Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  piràmide de Malacarne, n f
  • ca  eminència crucial de Malacarne, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del cerebel, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del vermis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció del vermis inferior del cerebel, situada darrere de l'úvula, que desprèn quatre prolongacions o braços en forma de creu: dues prolongacions o braços laterals, que penetren en cadascun dels hemisferis cerebel·losos; una prolongació o braç anterior i una prolongació o braç posterior, que són les parts corresponents del vermis inferior.
  • ca  piràmide de Malpighi, n f
  • ca  piràmide renal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Cadascuna de les àrees de secció triangular de la medul·la renal, en nombre de 8 a 18, separades entre elles per les columnes de Bertin, que presenten una base externa recolzada en la regió cortical profunda i una papil·la renal que s'introdueix en la llum d'un calze menor.

Cada piràmide conté els conductes excretors intrarenals.
  • ca  piràmide de Malacarne, n f
  • ca  eminència crucial de Malacarne, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del cerebel, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del vermis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció del vermis inferior del cerebel, situada darrere de l'úvula, que desprèn quatre prolongacions o braços en forma de creu: dues prolongacions o braços laterals, que penetren en cadascun dels hemisferis cerebel·losos; una prolongació o braç anterior i una prolongació o braç posterior, que són les parts corresponents del vermis inferior.
  • ca  piràmide del timpà, n f
  • ca  eminència papil·lar, n f sin. compl.
  • ca  eminència piramidal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Petita eminència òssia de la paret interna de la caixa del timpà, situada immediatament per darrere del si timpànic. En el seu vèrtex hi ha un petit orifici corresponent al conducte de la piràmide, el qual allotja el múscul de l'estrep.
  • ca  piràmide de Malacarne, n f
  • ca  eminència crucial de Malacarne, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del cerebel, n f sin. compl.
  • ca  piràmide del vermis, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Porció del vermis inferior del cerebel, situada darrere de l'úvula, que desprèn quatre prolongacions o braços en forma de creu: dues prolongacions o braços laterals, que penetren en cadascun dels hemisferis cerebel·losos; una prolongació o braç anterior i una prolongació o braç posterior, que són les parts corresponents del vermis inferior.
  • ca  piràmide del vestíbul, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Eminència piramidal de l'extremitat anterior de la cresta del vestíbul ossi, situada per sobre de la finestra oval.
  • ca  con lluminós, n m
  • ca  con de Politzer, n m sin. compl.
  • ca  con lluminós de Wilde, n m sin. compl.
  • ca  piràmide lluminosa, n f sin. compl.
  • ca  triangle de Wilde, n m sin. compl.
  • ca  triangle lluminós de Politzer, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Zona triangular de la membrana timpànica, a la seva meitat inferior, on hom pot observar un reflex lluminós durant l'otoscòpia.
  • ca  trígon olfactori, n m
  • ca  piràmide olfactòria, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Engruiximent en forma de piràmide triangular de la cinta olfactòria, entre aquesta cinta i l'espai perforat anterior. El constitueixen cèl·lules piramidals agrupades en els illots olfactoris.
  • ca  piràmide posterior del bulb raquidi, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Cadascun dels dos cordons de substància blanca, situats un a cada costat de la línia mediana, en la meitat superior del bulb raquidi, que són la continuació dels fascicles de Goll de la meitat inferior d'aquest òrgan. Per fora hi ha el cos restiforme corresponent. En el seu origen, és a dir, en el bec del càlem, presenta un engruiximent ovalat, que rep el nom de clava.
  • ca  piràmide de Malpighi, n f
  • ca  piràmide renal, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definició
Cadascuna de les àrees de secció triangular de la medul·la renal, en nombre de 8 a 18, separades entre elles per les columnes de Bertin, que presenten una base externa recolzada en la regió cortical profunda i una papil·la renal que s'introdueix en la llum d'un calze menor.

Cada piràmide conté els conductes excretors intrarenals.