Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  leptomeningitis, n f
  • ca  meningitis visceral, n f sin. compl.
  • ca  piaaracnoïditis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definició
Inflamació de l'aracnoide o de la piamàter o d'ambdues a la vegada.
  • ca  piaglia, n f

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Membrana formada per la fusió de la piamàter i la glia marginal, que constitueix una de les capes de la piaaracnoide.
  • ca  piamatral, adj
  • ca  pial, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la piamàter, pial.
  • ca  piàlgia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definició
Dolor a les natges.
  • ca  piamàter, n f
  • ca  meninge vascular, n f sin. compl.
  • ca  pia, n f sin. compl.
  • es  piamadre
  • fr  pie-mère
  • en  pia mater

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
La més interna de les tres meninges, que s'adapta íntimament a la superfície externa de l'encèfal i de la medul·la. A nivell de l'emergència dels cordons nerviosos es reflecteix damunt d'ells i forma una beina que és el neurilemma.
  • ca  piamàter encefàlica, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Piamàter que cobreix l'encèfal, molt prima sobre l'escorça cerebral i més gruixuda en el tronc encefàlic; els vasos sanguinis del cervell s'hi ramifiquen i en penetrar en el cervell queden embolcallats, en un curt trajecte, per la piamàter.
  • ca  piamàter raquídia, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Piamàter que cobreix la medul·la espinal, constituïda per fibres col·làgenes i reticulars, formant el neurilemma en l'emergència de les arrels raquídies.
  • ca  piamatral, adj
  • ca  pial, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la piamàter, pial.
  • ca  pian, n m
  • ca  buba, n f sin. compl.
  • ca  frambèsia, n f sin. compl.
  • ca  polipapil·loma, n m sin. compl.
  • ca  rúpia, n f sin. compl.
  • es  buba, n f
  • es  frambesia, n f
  • es  frambesia tropical, n f
  • es  pian, n m
  • fr  framboise, n f
  • fr  pian, n m
  • en  pian, n
  • en  yaws, n

.FITXA REVISADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Treponematosi no venèria produïda per Treponema pertenue, transmesa per contacte directe, endèmica de diversos països tropicals, que afecta principalment els infants i s'encomana per contacte directe de la pell amb lesions exsudatives.

Nota

  • El pian és propi de regions tropicals d'Amèrica central, Àfrica equatorial, Índia, Sri Lanka, Malàisia, el nord d'Austràlia, les Filipines i el sud del Pacífic.

    El pian es caracteritza per tres etapes clíniques, similars a les de la sífilis. La fase inicial consisteix en l'aparició, després d'un període d'incubació de 3-6 setmanes, d'un protopianoma, associat gairebé sempre amb adenopaties regionals i que es guareix espontàniament deixant una cicatriu atròfica. La fase secundària es produeix al cap de 3-12 mesos de l'inici de la infecció i es caracteritza per una erupció de pianomes, semblants al protopianoma, però habitualment més petits, distribuïts simètricament per la cara, prop dels orificis naturals, i les extremitats. Abans o després del desenvolupament dels pianomes pot aparèixer una queratodèrmia plantar molt dolorosa, al principi seca i secundàriament exsudativa i vegetant, que provoca una forma de carcinoma molt peculiar en els infants afectats. La fase terciària, no sempre present, es caracteritza per l'aparició de lesions molt diverses: piànides, gomes subcutànies ulcerades, queratodèrmia palmoplantar, lesions osteoarticulars (osteïtis i periostitis gomoses dels ossos llargs), rinofaringitis gangosa i gundú (mutilacions centrofacials), i nodes juxtaarticulars (genolls, colzes, turmells i canells). No hi ha alteracions del sistema nerviós central, a diferència del que passa a la sífilis.

    El tractament habitual es basa en l'administració d'una sola injecció intramuscular de penicil·lina, o en un tractament de penicil·lina, pastilles d'eritromicina o tetraciclina. Aquest tractament és molt efectiu, però difícil d'administrar, ja que les poblacions afectades acostumen a residir en llocs remots o de difícil accés a la medicina. A més, la conservació de la penicil·lina i el seu tractament en injectables complica molt els aspectes logístics de la lluita contra la malaltia. El 2012, Oriol Mitjà, metge infectòleg del centre mèdic de Lihir a Papua Nova Guinea, va descobrir i demostrar l'eficàcia de l'administració d'una dosi oral única d'azitromicina per a eliminar la malaltia a la setmana de la seva administració.

    La denominació pian prové del francès pian; frambèsia prové del francès framboise 'gerd', i rúpia prové del grec rhýpos 'brutícia''.

    Les denominacions botó d'Amboina, granuloma tropical, malaltia de Breda, papil·loma tropical, timiasi i timiosi s'empraven antigament com a sinònims de pian, però actualment es consideren obsoletes.
  • ca  leishmaniosi mucocutània, n f
  • ca  buba brasilera, n f sin. compl.
  • ca  espúndia, n f sin. compl.
  • ca  espúndia del Perú, n f sin. compl.
  • ca  frambèsia del bosc, n f sin. compl.
  • ca  frambèsia dels arbusts, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi americana, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi brasilera, n f sin. compl.
  • ca  nafra brava, n f sin. compl.
  • ca  pian del bosc, n m sin. compl.
  • ca  úlcera de Bahia, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Bauru, n f sin. compl.
  • fr  pian bois

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Leishmaniosi produïda per Leishmania brasiliensis. Es manifesta bàsicament per ulceracions tòrpides de la pell i de la mucosa del nas, de la boca i de la faringe. S'observa a l'Amèrica central i meridional, exceptuats Xile i l'Argentina.