pelvis major
pelvis major
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Definició
Regió de la pelvis situada per sobre de l'estret superior. És formada per la fossa ilíaca interna de cada coxal i per les ales del sacre i ofereix dues escotadures: anteroinferior i posterosuperior. Forma part integrant de la cavitat abdominal.
pelvis masculina
pelvis masculina
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Definició
Pelvis de dona amb caràcters masculins.
pelvis menor
pelvis menor
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
-
ca
pelvis menor,
n f
-
ca
excavació pelviana,
n f sin. compl.
-
ca
pelvis obstètrica,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
Definició
Zona de la pelvis situada sota de l'estret superior, que la separa de la pelvis major, amb un límit inferior que es confon amb la circumferència inferior de la pelvis o estret inferior. La paret anteroinferior és formada per la símfisi púbica, per la branca isquiopúbica i per una porció del forat obturat. La paret posterosuperior, més extensa, és constituïda pel sacre i el còccix. Dins de la pelvis menor, hom ha descrit un estret mitjà que tindria un cert interès obstètric.
pelvis mesatipèlica
pelvis mesatipèlica
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
-
ca
pelvis mesatipèlica,
n f
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Definició
Pelvis de tipus rodó, en la qual els diàmetres anteroposterior i transvers són iguals a nivell d'estret superior, o el transvers només un centímetre més llarg que l'anterosuperior.
pelvis obstètrica
pelvis obstètrica
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
-
ca
pelvis menor,
n f
-
ca
excavació pelviana,
n f sin. compl.
-
ca
pelvis obstètrica,
n f sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia
Definició
Zona de la pelvis situada sota de l'estret superior, que la separa de la pelvis major, amb un límit inferior que es confon amb la circumferència inferior de la pelvis o estret inferior. La paret anteroinferior és formada per la símfisi púbica, per la branca isquiopúbica i per una porció del forat obturat. La paret posterosuperior, més extensa, és constituïda pel sacre i el còccix. Dins de la pelvis menor, hom ha descrit un estret mitjà que tindria un cert interès obstètric.
pelvis platipèlica
pelvis platipèlica
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
-
ca
pelvis platipèlica,
n f
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia
Definició
Pelvis aplanada oval, caracteritzada per un diàmetre anteroposterior curt i un diàmetre transvers ample.
pelvis renal
pelvis renal
Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
Definició
Receptacle format per la reunió dels calzes renals, situats en el si del ronyó, que s'estreny gradualment en forma d'embut i es continua insensiblement amb l'urèter.
La pelvis renal presentar anomalies congènites, com ara la pelvis doble o bífida, que són dues pelvis que es reuneixen per desembocar en un urèter comú o bé en un urèter per separat (urèter doble, duplicitat pieloureteral).
pelvitomia
pelvitomia
Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica
-
ca
pelvitomia,
n f
-
ca
pelicotomia,
n f sin. compl.
Cirurgia > Cirurgia ginecològica i obstètrica
Definició
Nom genèric de les intervencions que tenen per finalitat ampliar la pelvis a fi de facilitar el part.
Nota
-
La denominació pelicotomi es considera obsoleta.
pelvitrocanterià -ana
pelvitrocanterià -ana
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes
-
ca
pelvitrocanterià -ana,
adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia, Anatomia > Òrgans i sistemes
Definició
Relatiu o pertanyent a la pelvis i el trocànter major del fèmur.
pelviureteral
pelviureteral
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia
Definició
Relatiu o pertanyent a la pelvis renal i l'urèter.