Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  pediculat -ada, adj
  • ca  pedicel·lat -ada, adj sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Proveït d'un pedicle.
  • ca  pedicle, n m
  • es  pedículo
  • fr  pédicule
  • en  pedicle
  • en  stalk

Anatomia, Anatomia patològica, Angiologia, Neurologia

Definició
Estructura anatòmica (o patològica), allargada i més o menys prima, amb funcions de suport o de connexió; pot incloure elements vasculars i nerviosos que, a vegades, en són la part essencial. En alguns casos és difícil de precisar si a una formació li correspon el nom de pedicle o el de peduncle.

Nota

  • La denominació pedicle prové del llatí pediculus, diminutiu de pes pedis 'peu'.
  • ca  pedicle de l'ovari, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Aleta posterior del lligament ample.
  • ca  pedicle del con, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Engruiximent terminal, de forma triangular o de maça, que presenten els cons de la retina i que estableix una sinapsi amb les cèl·lules horitzontals i bipolars de la capa plexiforme externa.
  • ca  pedicle del flòcul, n m
  • ca  peduncle del flòcul, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Pedicle que uneix el lobel del pneumogàstric o flòcul amb la massa cerebel·losa, i a la substància blanca de la qual acaba l'extremitat externa de la vàlvula de Tarin.
  • ca  pedicle esplènic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Neurologia

Definició
Conjunt vasculonerviós constituït per l'artèria esplènica i les seves branques terminals, la vena esplènica i les seves branques d'origen, vasos limfàtics profunds i nervis procedents del plexe solar. Ocupa l'epipló pancreatoesplènic i penetra a la melsa per l'hil.
  • ca  pedicle hepàtic, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Gastroenterologia, Neurologia

Definició
Pedicle del fetge, format per la vena porta, el conducte hepàtic i l'artèria hepàtica pròpia. Ocupa la vora lliure de l'epipló menor. S'hi afegeixen els vasos limfàtics profunds descendents i els nervis dels plexes anterior, posterior i gastrohepàtic.
  • ca  pedicle hipofític, n m

Anatomia > Embriologia, Neurologia, Odontoestomatologia

Definició
Porció inferior de la bossa de Rathke embrionària que connecta el sac hipofític amb la cavitat bucal i que se situa en el conducte craniofaringi.
  • ca  làmina urogenital, n f
  • ca  làmina genitourinària, n f sin. compl.
  • ca  pedicle intermediari, n m sin. compl.
  • ca  pedicle segmentari, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Estrangulació de cadascuna de les dues cavitats celomàtiques de l'embrió, situades a cada costat del tub digestiu, que comunica la làmina lateral amb la làmina dels somites.
  • ca  pedicle lobar del pulmó, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia, Pneumologia

Definició
Cadascun dels pedicles broncovasculars pertanyents a un lobus pulmonar: pedicle lobar superior dret, lobar mitjà dret, lobar inferior dret, lobar superior esquerre, de la língula i lobar inferior esquerre.