Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  otorrinolaringòleg -òloga, n m, f

Otorrinolaringologia, Entorn professional > Professions

Definició
Persona versada en otorrinolaringologia.
  • ca  otorrinolaringologia, n f
  • ca  ORL, n f abrev.

Otorrinolaringologia

Definició
Part de la medicina que s'ocupa de l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'orella, del nas i de la laringe i de les relacions entre elles.
  • ca  otorrinologia, n f

Otorrinolaringologia

Definició
Part de la medicina que s'ocupa de l'anatomia, la fisiologia i la patologia de l'orella i del nas i de les relacions entre elles.
  • ca  trompa d'Eustaqui, n f
  • ca  conducte gutural, n m sin. compl.
  • ca  otosàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  salpinge, n f sin. compl.
  • ca  sàlpinx, n m sin. compl.
  • ca  trompa acústica, n f sin. compl.
  • ca  trompa auditiva, n f sin. compl.
  • ca  trompa otofaríngia, n f sin. compl.
  • ca  tub auditiu, n m sin. compl.
  • ca  tub eustaquià, n m sin. compl.
  • ca  tub faringotimpànic, n m sin. compl.
  • ca  tub otofaringi, n m sin. compl.
  • ca  tuba acústica, n f sin. compl.
  • ca  tuba faringotimpànica, n f sin. compl.
  • es  salpinge
  • en  salpinx

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte aplanat osteocartilaginós, que va de la part anterior de la caixa del timpà a la paret externa de la rerecavitat de les fosses nasals. Per la seva disposició permet l'accés d'aire a la caixa, equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos costats del timpà. Accessòriament, és una via d'excreció de les mucositats que es formen en aquella cavitat.
  • ca  otoscopi, n m
  • ca  espècul auricular, n m sin. compl.
  • es  espéculo auricular, n m
  • es  espéculo ótico, n m
  • es  otoscopio, n m
  • fr  otoscope, n m
  • en  otoscope, n

.FITXA REVISADA, Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell òptic que s'utilitza per a examinar l'orella externa i el timpà que es compon d'un capçal amb una font de llum i una lupa, a l'extrem del qual s'hi insereix un con de plàstic d'un sol ús, i d'un mànec per a agafar-lo, que conté les bateries o el cable d'alimentació elèctrica.
  • ca  otoscopi elèctric, n m
  • ca  otoscopi de Brunton, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Otoscopi amb bombeta i mànec, que concentra llum per mitjà d'una lent minúscula i que disposa de diferents espèculs que s'adeqüen a l'exploració de cada tipus d'orella.
  • ca  otoscopi de Toynbee, n m

Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell, avui obsolet, que serveix per a auscultar els sorolls que es produeixen a la caixa del timpà quan hom augmenta la pressió en el conducte auditiu extern.
  • ca  otoscopi elèctric, n m
  • ca  otoscopi de Brunton, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Otoscopi amb bombeta i mànec, que concentra llum per mitjà d'una lent minúscula i que disposa de diferents espèculs que s'adeqüen a l'exploració de cada tipus d'orella.
  • ca  otoscopi pneumàtic de Siegle, n m

Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Otoscopi que dona una millor visió de la membrana timpànica per condensació i enrariment de l'aire contingut en el conducte auditiu extern.
  • ca  otoscòpia, n f

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Examen visual de l'orella externa, del timpà i, quan aquest falta, de l'interior de la caixa timpànica.