Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  osteopoiquilosi aïllada, n f
  • es  osteopoiquilosis aislada, n f
  • fr  ostéopoecilie isolée, n f
  • fr  ostéopoïkilose isolée, n f
  • en  isolated osteopoikilosis, n

.FITXA REVISADA, Malalties i síndromes, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definició
Malaltia hereditària minoritària òssia de transmissió autosòmica dominant, causada per mutacions en el gen LEMD3 (12q14.3), que es caracteritza per focus d'osteosclerosi múltiples benignes, petits, arrodonits o ovoides, situats preferentment a les epífisis i metàfisis dels ossos llargs, als ossos del carp i del tars, a la pelvis i als omòplats, que no solen produir simptomatologia, llevat de dolor articular en alguns individus.

Nota

  • El gen LEMD3 codifica una proteïna de la membrana nuclear amb dominis LEM.

    L'osteopoiquilosi, que literalment significa 'ossos tacats', es detecta per l'observació radiològica i es troba generalment de forma casual.
  • ca  osteoporomalàcia, n f

Endocrinologia i nutrició, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Atròfia òssia mixta (osteoporosi i osteomalàcia) que s'observa en algunes síndromes de malabsorció en persones velles, especialment dones.
  • ca  osteoporosi, n f
  • ca  osteoporosi generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  porosi, n f sin. compl.
  • es  osteoporosis
  • fr  ostéoporose
  • en  osteoporosis

Malalties i síndromes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Malaltia dels ossos caracteritzada per la disminució de la massa òssia per unitat de volum o disminució de la densitat mineral òssia, amb relació al que hom considera normal per a una edat, un sexe i una raça determinats, mentre que roman inalterada l'estructura orgànica i el contingut mineral. Aquesta situació implica un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques, o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produïrien. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven el terme osteoporosi per als casos en què ja s'han establert les fractures. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. Clàssicament es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment hom prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i tipus II. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.

Nota

  • La denominació porosi prové del grec pórosis 'callositat'.
  • ca  osteoporosi circumscrita, n f
  • ca  osteoporosi circumscrita del crani, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Àrea radiotransparent que hom observa en la fase precoç o osteolítica de la malaltia òssia de Paget, abans de presentar-se les lesions radiodenses típiques d'aquesta afecció. Aquesta aparença és particularment comuna en el crani.
  • ca  osteoporosi circumscrita, n f
  • ca  osteoporosi circumscrita del crani, n f sin. compl.

Tècniques diagnòstiques i de tractament, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Àrea radiotransparent que hom observa en la fase precoç o osteolítica de la malaltia òssia de Paget, abans de presentar-se les lesions radiodenses típiques d'aquesta afecció. Aquesta aparença és particularment comuna en el crani.
  • ca  osteoporosi, n f
  • ca  osteoporosi generalitzada, n f sin. compl.
  • ca  porosi, n f sin. compl.
  • es  osteoporosis
  • fr  ostéoporose
  • en  osteoporosis

Malalties i síndromes, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Malaltia dels ossos caracteritzada per la disminució de la massa òssia per unitat de volum o disminució de la densitat mineral òssia, amb relació al que hom considera normal per a una edat, un sexe i una raça determinats, mentre que roman inalterada l'estructura orgànica i el contingut mineral. Aquesta situació implica un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques, o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produïrien. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven el terme osteoporosi per als casos en què ja s'han establert les fractures. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. Clàssicament es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment hom prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i tipus II. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.

Nota

  • La denominació porosi prové del grec pórosis 'callositat'.
  • ca  osteoporosi iatrogènica, n f

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osteoporosi secundària a l'ús de determinats fàrmacs (glucocorticoides, hormona tiroidal, hormona paratiroidal, heparina, furosemida, anàlegs de l'hormona alliberadora de gonadotropina, citostàtics, tamoxifèn, neurolèptics, teofilina, antagonistes dels canals del calci, etc) o a determinats procediments terapèutics (trasplantaments de medul·la òssia, de ronyó, de fetge i de cor).
  • ca  osteoporosi idiopàtica juvenil, n f

Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osteoporosi primària autolimitada, poc freqüent, que afecta els infants, aproximadament dos anys abans de la pubertat. Es caracteritza per osteopènia de la columna vertebral amb esclafaments dels cossos vertebrals o sense, cifosi i fractures metafisials al voltant dels genolls i els turmells.
  • ca  osteoporosi involutiva, n f

Geriatria, Ginecologia i obstetrícia, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osteoporosi primària determinada per la instauració de la menopausa (osteoporosi postmenopàusica) o pel procés normal de l'envelliment (osteoporosi senil). Actualment hom prefereix distingir entre osteoporosi tipus I i osteoporosi tipus II, respectivament, la qual cosa permet d'incloure dins del tipus I una forma masculina de la malaltia semblant clínicament a la postmenopàusica.
  • ca  osteoporosi per desús, n f
  • es  osteoporosis por desuso, n f
  • fr  ostéoporose d'immobilisation, n f
  • en  disuse osteoporosis, n

.FITXA REVISADA, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Osteoporosi produïda per la immobilització prolongada d'un membre, la manca d'efecte del pes o la paràlisi que es localitza als ossos que no s'utilitzen.