Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  osteomètric -a, adj

Anatomia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'osteometria.
  • ca  osteomètric -a, adj

Anatomia

Definició
Dit dels punts que serveixen de referència per a fer les mesures de l'esquelet.
  • ca  osteomielític -a, adj

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'osteomielitis.
  • ca  osteomielitis, n f
  • es  osteomielitis
  • fr  ostéomyélite
  • en  osteomyelitis

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definició
Infecció aguda o crònica, generalment bacteriana, de la medul·la òssia i del teixit ossi cortical contigu. Des del punt de vista patogènic hom en distingeix tres tipus: a) primària, per inoculació directa: fractura oberta o infecció operatòria; b) per continuïtat, a partir de lesions de les parts toves adjacents: panadís ossi, osteïtis de les úlceres de les cames, osteomielitis cranial per sinusitis, etc; c) hematogènica o metastàtica, a partir d'un focus sèptic distant. L'agent etiològic més freqüent és l'estafilococ daurat (Staphylococcus aureus), especialment en l'osteomielitis hematogènica. La infecció de biomaterials i implants metàl·lics s'associa comunament amb Staphylococcus epidermidis. Els bacils gramnegatius (colibacils, salmonel·les, pseudomones, etc) constitueixen actualment la segona causa d'infecció òssia, especialment en osteomielitispostquirúrgique s, d'evolució crònica i d'origen nosocomial. La Pseudomonas aeruginosa o diverses espècies de Serratia són freqüents en les infeccions en heroïnòmans. Les osteomielitis cròniques són sovint polimicrobianes. Altres agents etiològics són Streptococcus pyogenes, S. pneumoniae, Haemophylus influenzae, fongs i micobacteris.
  • ca  osteomielitis aguda, n f
  • ca  osteïtis aguda, n f sin. compl.
  • ca  periostitis flegmonosa difusa, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Osteomielitis hematogènica típica, que es presenta habitualment en l'infant o en l'adolescent, de començament brusc, localitzada inicialment en les metàfisis dels ossos llargs, especialment en la inferior del fèmur, superior de la tíbia, superior de l'húmer i inferior del radi, i que després es pot estendre cap a la diàfisi. S'acompanya de febre alta, afectació de l'estat general i evoluciona envers la formació d'un abscés.
  • ca  osteomielitis crònica, n f
  • ca  osteïtis crònica, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les formes de llarga durada, que cursen sense manifestacions inflamatòries agudes i sense afectació de l'estat general. La modalitat més freqüent és la secundària a una osteomielitis aguda i es caracteritza per la presència d'una fístula que comunica amb una cavitat òssia infectada, la qual pot contenir un segrest. Les fístules osteomielítiques de llarga duració poden complicar-se amb la degeneració epiteliomatosa. Una forma primitivament crònica molt típica és l'anomenat abscés de Brodie.
  • ca  osteomielitis crònica multifocal recurrent, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Nom donat a unes lesions òssies, aparentment no infeccioses, autolimitades i multifocals, que es presenten en infants, més sovint en nenes, i que tenen una certa relació amb lesions cutànies (psoriasi, pustulosi palmoplantar, acne fulminant).
  • ca  osteomielitis esclerosant de Garré, n f
  • ca  malaltia de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteïtis condensant no supurativa, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis esclerosant no supurada, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis hiperostosant de Garré, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Forma crònica no supurada, caracteritzada per l'augment de densitat (eburnació) i l'engruiximent de l'os malalt (generalment la tíbia o el fèmur), amb desaparició de la cavitat medul·lar.
  • ca  osteomielitis esclerosant de Garré, n f
  • ca  malaltia de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteïtis condensant no supurativa, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis esclerosant no supurada, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis hiperostosant de Garré, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Forma crònica no supurada, caracteritzada per l'augment de densitat (eburnació) i l'engruiximent de l'os malalt (generalment la tíbia o el fèmur), amb desaparició de la cavitat medul·lar.
  • ca  osteomielitis esclerosant de Garré, n f
  • ca  malaltia de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteïtis condensant no supurativa, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis de Garré, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis esclerosant no supurada, n f sin. compl.
  • ca  osteomielitis hiperostosant de Garré, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Forma crònica no supurada, caracteritzada per l'augment de densitat (eburnació) i l'engruiximent de l'os malalt (generalment la tíbia o el fèmur), amb desaparició de la cavitat medul·lar.