Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  osteoma osteoide, n m
  • ca  osteofibroma, n m sin. compl.

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tumor benigne dels ossos, generalment petit i solitari, de localització preferent a les diàfisis del fèmur i la tíbia; es caracteritza per un dolor que augmenta durant la nit i que cedeix de manera específica amb àcid acetilsalicílic. Radiològicament es manifesta per una petita zona transparent, anomenada niu, envoltada d'una àrea extensa d'esclerosi.

Nota

  • La denominació osteofibroma es considera obsoleta.
  • ca  osteofibromatosi, n f

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Displàsia fibrosa poliostòtica de Jaffé-Lichtenstein.
  • ca  osteofibrós -osa, adj

Anatomia > Histologia

Definició
Relatiu o pertanyent als teixits ossi i fibrós.
  • ca  osteofibrosi, n f

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Fibrosi del teixit ossi. Hom dona el nom d'osteofibrosi deformant juvenil de Vehlinger a la displàsia fibrosa poliostòtica de Jaffé-Lichtenstein.
  • ca  osteofima, n m
  • en  osteophyma

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Tumor o excrescència d'un os.

Nota

  • La denominació osteanàfisi està formada a partir de osteo- i del grec phyma 'tumoració'.
  • ca  bec de lloro, n m
  • ca  osteòfit, n m
  • es  osteofito, n m
  • es  pico de loro, n m
  • fr  bec de perroquet, n m
  • fr  nodosité d'Heberde, n m
  • fr  ostéophyte, n m
  • en  bone spur, n
  • en  osteophyte, n
  • en  parrot beak, n

.FITXA REVISADA, Reumatologia, Fisioteràpia

Definició
Proliferació d'os esponjós recoberta de fibrocartílag, o periosti fibrós, que es forma a les vores d'una articulació afectada d'artrosi.
  • ca  osteofitosi, n f

Reumatologia, Fisioteràpia

Definició
Presència de múltiples osteòfits.
  • ca  osteofluorosi, n f
  • ca  osteoesclerosi per fluor, n f sin. compl.

Traumatologia i ortopèdia, Toxicologia

Definició
Conjunt de lesions òssies produïdes per la fluorosi, de presentació predominant en les vèrtebres, les costelles i la pelvis. Consisteixen en una reacció periòstica i endòstica, que condueix a l'osteoesclerosi.
  • ca  osteòfon, n m

Otorrinolaringologia, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Audiòfon que transmet els sons a través dels ossos del crani.
  • ca  conducció òssia, n f
  • ca  osteofonia, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia

Definició
Transmissió del so a través dels ossos del crani. La mesura de la conducció òssia és emprada per a diferenciar les sordàries nervioses de les sordàries de conducció.