Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  os pneumàtic, n m
  • ca  os buit, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Os que comprèn cel·les aèries, com ara l'apòfisi mastoide del temporal.
  • ca  os esfenoidal posterior, n m
  • ca  os basisfenoidal, n m sin. compl.
  • ca  os postesfenoidal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Odontoestomatologia

Definició
Peça òssia embrionària que dona lloc a la part posterior del cos de l'esfenoide, les seves ales majors i les apòfisis pterigoides.
  • ca  os precuneïforme de Pfitzner, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cuny bipartit.
  • ca  os esfenoidal anterior, n m
  • ca  os preesfenoidal, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Peça òssia embrionària que dona lloc a la part anterior del cos de l'esfenoide i les seves ales menors. S'uneix a l'os esfenoidal posterior per mitjà d'un cartílag de conjunció; la fusió d'ambdós ossos es produeix cap al setè mes de la vida fetal.
  • ca  os prehàl·lux de Bardeleven, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cuny bipartit.
  • ca  os preinterparietal de Stieda, n m
  • ca  os de Goethe, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels dos punts d'ossificació, inconstants, de l'occipital situats davant els interparietals.
  • ca  os del penis, n m
  • ca  bàcul, n m sin. compl.
  • ca  os priàpic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Veterinària

Definició
Os que, a partir del septe pectiniforme, es forma en animals insectívors, rosegadors, carnívors i pinnípedes i, fins i tot, en primats, llevat de l'home.
Os del penis, localitzat al gland penià o clitoridi de moltes espècies animals. ((bàcul))

Nota

  • La denominació bàcul prové del llatí baculum.
  • ca  os propi del nas, n m
  • ca  os nasal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Os curt i parió, compacte, de forma quadrilàtera, amb dues cares, anterior i posterior i quatre cantells; situat entre el frontal i l'apòfisi ascendent del maxil·lar superior, s'articula amb aquests ossos, l'etmoide i l'homònim del costat oposat. Presenta un punt d'ossificació al tercer mes de la vida intrauterina.
  • ca  os ptèric, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Pediatria, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os wormià fontanel·lar ptèric.
  • ca  apòfisi pterigoide, n f
  • ca  apòfisi pterigoide de l'esfenoide, n f sin. compl.
  • ca  os pterigoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascuna de les dues prolongacions òssies que surten de la cara inferior de l'esfenoide, dirigides verticalment cap a baix i que recorden la forma d'unes ales. Presenten, al seu torn, una ala interna i una ala externa, les quals delimiten la fossa pterigoidal.