Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  os de la música, n m
  • en  funny bone

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Popularment, part posterointerna del colze (canal epitrocleoolecraniana), per on passa el nervi cubital que, quan rep un cop, produeix la sensació del pas d'un corrent elèctric.
  • ca  omòplat, n m
  • ca  escàpula, n f sin. compl.
  • ca  os de l'espatlla, n m sin. compl.
  • ca  os de la paleta, n m sin. compl.
  • ca  pala de l'espatlla, n f sin. compl.
  • ca  pala de l'esquena, n f sin. compl.
  • ca  pala del dors, n f sin. compl.
  • ca  pala del muscle, n f sin. compl.
  • es  escápula
  • es  omóplato
  • fr  omoplate
  • fr  scapule
  • en  omoplata
  • en  scapula

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l'espatlla. S'articula amb la clavícula i l'húmer.
Os pla i parió, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior, tres cantells i tres angles. És situat a la part superior i posterior del tòrax, articulat amb la clavícula, amb la qual forma l'esquelet del muscle, i amb l'húmer. Es desenvolupa per vuit punts d'ossificació, un de primitiu i set de secundaris. El primitiu apareix, al centre de l'os, entre els dies 45 i 60 de la vida embrionària; els secundaris apareixen, excepte el coracoidal principal que ho fa cap a l'any i mig, entre els catorze i els vint anys, i són anomenats coracoidal accessori, acromial, glenoidal superior, punts inferior i marginal i placa glenoidal. ((omòplat))

Nota

  • La denominació omòplat prové del grec omopláte 'el pla de l'espatlla'.
  • La denominació escàpula prové del llatí scapula.
  • ca  sacre, n m
  • ca  os bertran, n m sin. compl.
  • ca  os de la resurrecció, n m sin. compl.
  • ca  vèrtebra magna, n f sin. compl.
  • es  sacro
  • fr  sacrum
  • en  sacrum

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Os desparió central i simètric, compost de cinc peces reunides (vèrtebres sacres), que té forma d'una piràmide irregular i continua la columna vertebral per sota de les vèrtebres lumbars. Forma la part posterior de la pelvis.
Os desparió, central i simètric, compost de cinc peces reunides que li donen la forma d'una piràmide irregular, de base superior i vèrtex inferior. Continua la columna vertebral, per sota de la cinquena lumbar i per sobre del còccix, amb els quals, a més del coxal, s'articula. Contribueix a formar la part posterior de la pelvis. Presenta vint-i-quatre punts d'ossificació primitius i dinou de secundaris, total dels punts corresponents a les vèrtebres que l'integren. ((sacre, fitxa duplicada))

Nota

  • L'ús de la denominació os de la resurrecció s'explica per la creença que aquest os s'escapava de la desintegració cadavèrica i servia de base per a la resurrecció del cos.
  • ca  os de membrana, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Qualsevol dels ossos formats segons el model d'ossificació intramembranós. En són un exemple els ossos de la cara i els de la volta cranial.
  • ca  os astragaloescafoidal dorsal, n m
  • ca  os de Pirie, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Petit os supernumerari del tars, situat a la part dorsal o superior de l'articulació.
  • ca  os de Riolan, n m
  • ca  ossicle de Riolan, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascun dels petits ossos semblants als wormians trobats a vegades en la sutura entre l'occipital i el penyal.
  • ca  os de Silvi, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Apòfisi lenticular de l'enclusa.
  • ca  os del genet, n m
  • ca  os del cavaller, n m sin. compl.
  • ca  osteoma dels genets, n m sin. compl.
  • es  hueso de los jinetes
  • en  cavalry bone
  • en  rider's bone

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Ossificació observada en alguns genets, a la porció interna del múscul adductor major de la cuixa a prop de la seva inserció en el còndil intern femoral.
  • ca  os del genet, n m
  • ca  os del cavaller, n m sin. compl.
  • ca  osteoma dels genets, n m sin. compl.
  • es  hueso de los jinetes
  • en  cavalry bone
  • en  rider's bone

Traumatologia i ortopèdia

Definició
Ossificació observada en alguns genets, a la porció interna del múscul adductor major de la cuixa a prop de la seva inserció en el còndil intern femoral.
  • ca  os del penis, n m
  • ca  bàcul, n m sin. compl.
  • ca  os priàpic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Veterinària

Definició
Os que, a partir del septe pectiniforme, es forma en animals insectívors, rosegadors, carnívors i pinnípedes i, fins i tot, en primats, llevat de l'home.
Os del penis, localitzat al gland penià o clitoridi de moltes espècies animals. ((bàcul))

Nota

  • La denominació bàcul prové del llatí baculum.