Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  òrgan supernumerari, n m
  • ca  òrgan accessori, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Òrgan que existeix de més del nombre normal.
  • ca  òrgan accessori de l'ull, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Cadascuna de les estructures accessòries de l'ull, o sia músculs oculars, pestanyes, parpelles, conjuntiva i aparell lacrimal.
  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan acústic, n m sin. compl.
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • ca  papil·la acústica, n f sin. compl.
  • ca  papil·la espiral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.
  • ca  òrgan adamantí, n m
  • ca  òrgan de l'esmalt, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Odontoestomatologia

Definició
Formació de l'epiteli bucal embrionari que dona lloc a l'esmalt que revesteix les dents.
  • ca  òrgan cel·lular, n m

Anatomia > Citologia

Definició
Part estructurada d'una cèl·lula que té a càrrec seu una funció definida, com ara el nucli, el centrosoma, etc.
  • ca  òrgan cromafí, n m
  • es  órgano cromafín, n m
  • fr  paraganglion, n m
  • en  chromaffin body, n
  • en  paraganglion, n

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cos glandular, també anomenat paragangli, situat en la proximitat dels ganglis del simpàtic.
  • ca  òrgan de Bidder, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Part anterior de la gònada del gripau mascle, que té caràcter ovàric.
  • ca  òrgan de Chievitz, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Branca mandibular del conducte parotidi.
  • ca  òrgan espiral, n m
  • ca  òrgan acústic, n m sin. compl.
  • ca  òrgan de Corti, n m sin. compl.
  • ca  papil·la acústica, n f sin. compl.
  • ca  papil·la espiral, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definició
Òrgan de l'orella interna que transforma l'ona sonora en impulsos nerviosos i que fa possible el fenomen de l'audició. És un producte de diferenciació de l'epiteli de revestiment del conducte coclear, que descansa sobre els dos terços o els tres quarts interns de la membrana basilar. Es compon d'una sèrie d'arcs anomenats arcs de Corti, constituïts al seu torn per pilars interns i externs; de cèl·lules epitelials, més o menys diferenciades, dividides en tres grups (cèl·lules ciliades, cèl·lules de Deiters i cèl·lules de Claudius); d'una membrana reticular que descansa directament sobre les cèl·lules epitelials; i d'una segona membrana, la membrana tectòria o de Corti, que també cobreix l'òrgan, però més superficial que la precedent.
  • ca  òrgan de fonació, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels òrgans del cos humà que participen en la producció d'emissions fòniques. Hom reconeix tres sistemes: l'aparell generador del corrent aeri (pulmons, tràquea), l'aparell fonador (laringe) i l'aparell articulatori (llengua, llavis).