Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  morritort, n m
  • ca  enciamet de caputxí, n m sin. compl.
  • ca  morrissà, n m sin. compl.
  • ca  murrissà, n m sin. compl.
  • ca  nasitort, n m sin. compl.
  • nc  Lepidium sativum

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d'alçada, que es fa en vores de camins i vegetació ruderal dels sòls secs, als Pirineus i a les comarques centrals del Principat. Les tiges i les fulles, que es cullen quan la planta és a punt de florir, fresques en forma d'amanides o en infusió, han estat emprades com antiescorbútiques i aperitives i contra les digestions feixugues. L'essència de les llavors, les quals es recol·lecten a partir de juny, també fou usada com a cataplasma contra els dolors reumàtics.
Planta herbàcia anual (Lepidium sativum), de la família de les crucíferes, originària de Pèrsia; hom se la menja crua i amanida, i és antiescorbútica, aperitiva i diürètica. ((morritort))

Nota

  • La denominació murrissà és probablement una modificació de morritort a causa de l'aplicació medicinal de la planta, per tal de tranquil·litzar els pacients sobre el seu ús.
  • ca  murta, n f
  • ca  murtra, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Arbust perennifoli (Myrtus communis) de la família de les mirtàcies.

Els fruits, anomenats murtons, són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles, emprades com a diürètic i aperitiu.
  • ca  murta, n f
  • ca  murtra, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definició
Arbust perennifoli (Myrtus communis) de la família de les mirtàcies.

Els fruits, anomenats murtons, són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles, emprades com a diürètic i aperitiu.
  • ca  mesc, n m
  • ca  almesc, n m sin. compl.
  • ca  musc, n m sin. compl.
  • es  almizcle
  • fr  musc
  • en  musk

Neurologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definició
Secreció olorosa de sabor amargant, produïda pels fol·licles prepucials del mesquer. És constituït per substàncies odoríferes, muscona, colesterol, greixos, ceres i albúmines. És emprat en medicina com a antiespasmòdic i també en perfumeria.
  • ca  muscarina, n f
  • ca  oxicolina, n f sin. compl.

Farmacologia, Neurologia, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Toxicologia

Definició
Alcaloide tòxic, de fórmula C9H20NO2, aïllat primerament del reig bord (Amanita muscaria), però present també en d'altres bolets. És una substància colinèrgica d'acció farmacològica semblant a la de l'acetilcolina. Té efectes tòxics caracteritzats per sialorrea, llagrimeig, diaforesi, miosi, nàusees, vòmits, diarrea, bradicàrdia, col·lapse circulatori i convulsions, que poden conduir al coma i la mort. L'antídot és el sulfat d'atropina.
  • ca  muscarínic -a, adj

Farmacologia, Neurologia

Definició
Dit de l'agent que té una acció semblant a la de la muscarina, que estimula els receptors parasimpàtics postganglionars.
  • ca  muscarínic -a, adj

Farmacologia, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la muscarina.
  • ca  muscegen -ègena, adj
  • en  muscegenetic
  • en  muscegenic

Oftalmologia

Definició
Que produeix mosques volants.

Nota

  • La denominació muscegen -ègenena prové del llatí muscae 'mosques'.
  • ca  muscicida, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Dit de les substàncies químiques emprades per a eliminar les mosques.
  • ca  muscícola, adj

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Dit de l'organisme que habita sobre la molsa.