Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  monocitopènia, n f
  • ca  leucopènia monocítica, n f sin. compl.
  • ca  monopènia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Reducció del nombre de monòcits a la sang circulant.
  • ca  monocitopoesi, n f

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Formació dels monòcits.
  • ca  monocitosi, n f
  • ca  leucocitosi monocítica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Hematologia i hemoteràpia

Definició
Anomalia de la sang caracteritzada per l'augment del nombre de monòcits circulants. Es pot presentar en diverses malalties: artritis reumatoide, lupus eritematós sistèmic, tuberculosi, brucel·losi, endocarditis, malària, leishmaniosi, malaltia de Hodgkin, leucèmies, etc.
  • ca  monoclonal, adj

Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definició
Relatiu o pertanyent a un sol clon.
  • ca  monoclonal, adj
  • es  monoclonal, adj
  • fr  monoclonal, adj
  • en  monoclonal, adj

.FITXA MODIFICADA, Immunologia

Definició
Relatiu o pertanyent a un sol clon cel·lular.
  • ca  monoclonal, adj

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Derivat d'una sola cèl·lula.
  • ca  monoclorur de sofre, n m
  • ca  diclorur de sofre, n m sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Gas de guerra lacrimogen. De fórmula S2Cl2.
  • ca  monococ, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Coc aïllat, que no forma part de cap agrupació (parelles, cadenes, raïms).
  • ca  monocordi, n m
  • ca  monocord, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell format per un fil d'argent o d'acer fixat a tensió pels dos caps, en el qual es produeix un so per fricció longitudinal mitjançant una peça mòbil. Antigament era emprat per a examinar la sensibilitat auditiva als tons elevats.
  • ca  monocordi, n m
  • ca  monocord, n m sin. compl.

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Material mèdic i ortopèdic

Definició
Aparell format per un fil d'argent o d'acer fixat a tensió pels dos caps, en el qual es produeix un so per fricció longitudinal mitjançant una peça mòbil. Antigament era emprat per a examinar la sensibilitat auditiva als tons elevats.