Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  micoplasmosi, n f

Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Infecció per micoplasma.
  • ca  micosi, n f
  • es  micosis, n m
  • fr  mycose, n f
  • en  mycosis, n

.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definició
Malaltia infecciosa externa o interna causada per fongs.

Nota

  • Les micosis es classifiquen en epidèrmiques, dèrmiques i sistèmiques. Són molt contagioses per contacte.
  • ca  micosi cutània, n f

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia

Definició
Micosi epidèrmica i micosi dèrmica.
  • ca  blastomicosi, n f
  • ca  blastomicosi nord-americana, n f sin. compl.
  • ca  dermatitis blastomicètica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Chicago, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Guiteras, n f sin. compl.
  • ca  micosi de Gilchrist, n f sin. compl.
  • ca  sacaromicosi nord-americana, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micosi sistèmica produïda pel fong Blastomyces dermatitidis, que es produeix per la inhalació d'espores del fong, amb afectació dels pulmons i propagació hematogènica a la pell i diverses vísceres.

Nota

  • La blastomicosi es presenta predominantment al sud dels Estats Units (conques dels rius Ohio i Mississipí), amb proporcions endèmiques a l'estat de Kentucky, i menys sovint al Canadà, Amèrica del Sud, Àfrica (països magribins) i el pròxim Orient.

    La inoculació cutània directa és molt rara i es presenta, en tot cas, en personal sanitari (patòlegs, personal de laboratori).
  • ca  coccidioidomicosi, n f
  • ca  coccidioïdosi, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Vall de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre de San Joaquín, n f sin. compl.
  • ca  febre del desert, n f sin. compl.
  • ca  granuloma coccidioidal, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Califòrnia, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Posada-Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  micosi de Posada, n f sin. compl.
  • ca  reumatisme del desert, n m sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definició
Micosi sistèmica produïda per la inhalació d'espores de Coccidioides immitis. És una malaltia endèmica del sud-oest dels Estats Units, sobretot de Califòrnia, del nord de Mèxic, de Veneçuela, de la regió d'El Gran Chaco (Argentina) i de les Filipines. La infecció primitiva és pulmonar, sovint asimptomàtica o bé amb manifestacions clíniques moderades.
  • ca  micosi dèrmica, n f
  • ca  micosi profunda, n f sin. compl.
  • ca  micosi subcutània, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micosi inflamatòria granulomatosa de la pell i del teixit cel·lular subcutani caracteritzada per l'aparició de lesions en el punt d'inoculació, sovint traumàtic, del fong responsable. D'ordinari roman localitzada, encara que pot envair teixits més profunds, però sense afectació dels òrgans interns. Comprèn diverses afeccions: granuloma tricofític, granuloma candidal, cromomicosi, micetoma, esporotricosi i rinosporidiosi.

Nota

  • Micosi profunda és el nom donat a les micosis dèrmiques, bé que en algunes classificacions el terme es fa sinònim de micosi sistèmica.
  • ca  micosi epidèrmica, n f
  • ca  dermatomicosi, n f sin. compl.
  • ca  dermomicosi, n f sin. compl.
  • ca  micosi superficial, n f sin. compl.
  • es  dermatomicosis
  • en  dermatomycosis

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micosi que afecta l'epidermis i els seus annexos. Comprèn les dermatofitosis o dermatomicosis causades pels dermatòfits, fongs queratinòfils que viuen i es multipliquen en la capa còrnia de l'epidermis, els pèls i les ungles, les dermatomicosis causades per llevats (candidosi, pitiriasi versicolor i tricomicosi nodosa) i les dermatomicosis produïdes per Aspergillus (piedra negra, tinya negra). Les dermatofitosis també són anomenades tinyes, independentment del dermatòfit responsable, i són classificades segons la localització de la infecció; anteriorment foren classificades en epidermofitosis, tricofitosis i onicomicosis, però el terme epidermofitosi no és sinònim d'infecció pel gènere Epidermophyton, la tricofitosi tampoc ho és d'infeccions pel gènere Trichophyton i les onicomicosis inclouen infeccions per fongs no dermatofítics com és la Candida albicans.

Denominació genèrica de les malalties cutànies causades per fongs. Es classifiquen en superficials i profundes. Les superficials envaeixen exclusivament la pell, els pèls i les ungles i comprenen les dermatofitosis (tinyes), les candidosis cutaneomucoses, la geotricosi, la tinya negra, la tricosporosi, la pitiriasi versicolor, etc. Les dermatomicosis profundes o sistèmiques són originades per fongs que causen una infecció primària de les mucoses o dels òrgans interns, generalment el pulmó, amb afectació secundària de la pell, per bé que en ocasions la infecció primària és cutània i secundàriament s'esdevé una invasió sistèmica; en són exemples la coccidioidomicosi, la histoplasmosi, les blastomicosis, la cromomicosi, la criptococcosi i l'actinomicosi, la nocardiosi, etc. ((dermatomicosi))
  • ca  micosi fungoide, n f
  • ca  fibroma fungoide, n m sin. compl.
  • ca  granuloma fungoide, n m sin. compl.
  • ca  granuloma maligne, n m sin. compl.
  • ca  granuloma sarcomatoide, n m sin. compl.
  • ca  granulosarcoma, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
  • ca  sarcomatosi cutània difusa, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Varietat de limfoma maligne de cèl·lules T (classificació de Lukes i Collins) o bé de limfosarcoma difús (classificació de l'OMS), de localització inicialment cutània, extensió ulterior ganglionar i visceral, i evolució llarga, però habitualment fatal. La denominació tan inadequada de la malaltia (Alibert, 1806) es deu a la semblança morfològica de les lesions tumorals cutànies amb el barret dels bolets. En l'estadi inicial (període premicòtic), que pot desenvolupar-se durant molts anys, hom observa erupcions cutànies que simulen diverses formes de dermatosis (èczema nummular, psoriasi, dermatitis seborreica, eritema multiforme, pèmfig vulgar, parapsoriasi de plaques, liquen simple crònic, etc.) i que poden ésser formades per màcules, pàpules, lesions urticariformes o plaques escatoses, de diagnòstic etiològic intranscendent. En la fase infiltrativa hi ha una infiltració granulomatosa de les lesions preexistents o de creixement nou, en forma de plaques infiltrades o liquenificades, amb una descamació discreta o formació de crostes, associada amb adenopaties no sempre específiques; en aquest període el diagnòstic histopatològic ja és possible: microabscessos de Pautrier, patognòmics i caracteritzats per agregats focals abscesiformes de cèl·lules limfoides típiques en l'epidermis. En l'etapa tumoral hom observa nodes grossos sobre les plaques infiltrades o sobre la pell prèviament sana, d'aspecte fungoide, tendència a ulcerar-se i localització predilecta pel tronc, però que si afecta la cara pot ocasionar una fàcies lleonina. L'afectació limfomatosa sistèmica és de predomini ganglionar, bé que també pot interessar la melsa, els pulmons, el fetge, l'os, el ronyó, la llengua o l'epiglotis, el cor, el pàncrees i la tiroide.

Nota

  • La denominació sarcomatosi cutània difusa va ser encunyada per Kaposi.
  • Les denominacions fibroma fungoide, granulosarcoma, malaltia d'Alibert i granuloma sarcomatoide es consideren obsoletes.
  • ca  micosi fungoide d'entrada, n f
  • fr  mycose d'emblée

Malalties i síndromes, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Forma clínica de la micosi fungoide que comença directament per l'etapa tumoral. Actualment hom discuteix la seva existència real i es considera que la gran majoria de casos descrits, corresponen a un limfoma maligne cutani de cèl·lules T, d'evolució ràpidament letal.
  • ca  micosi oportunista, n f

Malalties i síndromes, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Micosi produïda per un fong que generalment habita el sòl, l'aire o les cavitats de l'organisme, que es converteix en patogen només en circumstàncies excepcionals, especialment quan l'hoste és afectat per malalties que comprometen la seva capacitat immunitària, com és el cas de les leucèmies, els limfomes, la síndrome d'immunodeficiència adquirida o la diabetis, o bé quan es tracta de malalts que segueixen un tractament amb citostàtics, immunodepressors o radiacions. Comprèn l'aspergil·losi, la candidosi, la mucormicosi, la feohifomicosi i la hialohifomicosi. També pot ésser deguda al llevat Trulopsis globata o a alguns fongs causants de micosis epidèrmiques com són els Trichosporon beigelii i Malassezia furfur.