Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mètode de Stehle, n m
  • ca  mètode gasomètric, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Per a la determinació de la urea; basat en el despreniment de nitrogen després d'un tractament amb hipobromit.
  • ca  mètode paramètric, n m

Recerca, metodologia i estadística

Definició
Qualsevol dels mètodes estadístics que no depenen de suposicions sobre la forma de la distribució subjacent.
  • ca  mètode psicoprofilàctic, n m

Ginecologia i obstetrícia, Salut mental, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Conjunt d'exercicis físics (de relaxació, de respiració, etc) i de preparació psíquica dirigit a les embarassades amb vista a un part amb menys angoixa i menys dolorós.
  • ca  mètode simptotèrmic, n m
  • es  método sintotérmico, n m
  • fr  méthode symptothermique, n m
  • en  sympto-thermal method, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut

Definició
Mètode de control de natalitat que es basa en l'observació de la temperatura basal, el moc cervical i la posició del coll uterí.
  • ca  mètode verbotonal, n m

Otorrinolaringologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Mètode d'educació de sords profunds, consistent a traslladar les freqüències dels sons de la parla a la gamma de sons conservada en les restes d'audició del sord.
  • ca  metòdic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Dit de l'escola de medicina seguidora del metodisme.
  • ca  metòdic -a, adj

Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Fet amb mètode, que obra amb mètode.
  • ca  metodisme, n m

Recerca, metodologia i estadística, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Qualitat de metòdic.
  • ca  metodisme, n m
  • ca  solidisme, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Doctrina mèdica influïda per Asclepíades de Prusa, que propugnà Temisó de Laodicea (segle I aC). Defensa que les malalties deriven de l'equilibri entre partícules sòlides (àtoms) i els espais (porus) que hi ha entre elles; la contracció dels porus seria la causa de les malalties agudes, i la relaxació la de les cròniques. S'oposa a la doctrina humoral d'Hipòcrates.
Doctrina patogenètica obsoleta segons la qual totes les malalties procedeixen dels canvis experimentats per les parts sòlides de l'organisme, llur contracció o llur expansió, per exemple. Oposada a la teoria humoral d'Hipòcrates, fou defensada per l'escola d'Alexandria. ((solidisme))
  • ca  metodista, n m, f

Entorn professional > Professions

Definició
Seguidor del metodisme.