Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  metatarsià, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Podologia

Definició
Cadascun dels ossos llargs que, en nombre de cinc, formen el metatars, o sia l'esquelet de la planta del peu; hom els numera de fora a dintre. Tenen un cos prismàtic triangular i dos extrems, dels quals el posterior s'articula amb els metatarsians veïns i amb els ossos de la segona fila del tars (el primer amb el primer cuny, el segon amb els tres cunys, el tercer amb el tercer cuny, i el quart i el cinquè amb el cuboide). L'extrem anterior s'articula amb la falange del dit respectiu. Presenten un punt d'ossificació primitiu per al cos i l'extrem posterior al tercer mes de la vida intrauterina, i un de complementari per a l'extrem anterior als 2 o 4 anys.
  • ca  metatarsià -ana, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Podologia

Definició
Relatiu o pertanyent al metatars.
  • ca  metatarsofalàngic -a, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Podologia

Definició
Relatiu o pertanyent alhora al metatars, o a algun metatarsià, i a les falanges.
  • ca  abductor del dit gros del peu, n m
  • ca  metatarsofalàngic del dit gros, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Origen, calcani, aponeurosi plantar; inserció, falange proximal del dit gros del peu; innervació, plantar extern; acció, abducció, auxiliar en la flexió del dit gros del peu.
  • ca  metatela, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definició
Plexe coroide del quart ventricle.
  • ca  metàtesi, n f
  • ca  descomposició doble, n f sin. compl.
  • en  metathesis

Disciplines de suport > Química

Definició
Reacció entre dos composts amb bescanvi d'elements i formació de dos nous composts, segons l'equació: AB + CD = AD + BC.

Nota

  • La denominació metàtesi està formada a partir de meta- i del grec thésis 'col·locació'.
  • ca  metatètic -a, adj

Disciplines de suport > Química

Definició
Relatiu o pertanyent a una metàtesi.
  • ca  metatípic -a, adj

Anatomia > Histologia

Definició
Compost dels mateixos elements histològics que la resta del teixit, però disposat de manera diferent.
  • ca  metatopia, n f

Anatomia > Histologia, Anatomia patològica

Definició
Procés segons el qual uns elements poc desenvolupats normalment en un teixit (per exemple, cèl·lules cartilaginoses enmig de lligaments), proliferen i esdevenen localment preponderants.
  • ca  metàtrof -a, adj

Bioquímica i biologia molecular, Microbiologia i patologia infecciosa

Definició
Dit de l'organisme (especialment, un bacteri) que utilitza matèria orgànica de fonts diverses en la seva nutrició.