Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  mesoderma peristòmic, n m

Anatomia > Embriologia, Gastroenterologia

Definició
Mesoderma que deriva del llavi ventral del blastòpor o de la franja primitiva.
  • ca  mesoderma extraembrionari, n m
  • ca  mesoderma primari, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Mesoderma primitiu derivat del trofoblast, integrat a l'amni, el cori i el sac vitel·lí.
  • ca  mesoderma prostòmic, n m

Anatomia > Embriologia, Veterinària

Definició
Apareix en els vertebrats inferiors per la proliferació dels llavis laterals del blastòpor.
  • ca  mesoderma intraembrionari, n m
  • ca  mesoderma secundari, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Derivat de la franja primitiva, es troba entre l'endoderma i l'ectoderma.
  • ca  mesoderma somàtic, n m

Anatomia > Embriologia

Definició
Làmina externa de les dues en què es divideix el mesoderma embrionari. Associat a l'ectoderma forma la somatopleura.
  • ca  mesoderma esplàncnic, n m
  • ca  mesoderma visceral, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Gastroenterologia

Definició
Capa interna del mesoderma que, adherida a l'endoderma després de format el celoma, dona lloc a l'esplancnopleura visceral.
  • ca  mesoderma branquial, n m
  • ca  mesoderma visceral, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Otorrinolaringologia

Definició
Mesoderma que envolta l'estomodeu i la faringe primitiva, i que formarà l'arc faringi.
  • ca  mesodèrmic -a, adj

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Relatiu o pertanyent al mesoderma.
  • ca  mesodermòpata, n m, f

Malalties i síndromes, Anatomia > Embriologia

Definició
Individu que té predisposició per a les malalties que afecten els òrgans derivats del mesoderma, com ara el cor, el ronyó, els vasos sanguinis, les articulacions o els músculs.

Nota

  • La denominació es considera obsoleta.
  • ca  mesodiastòlic -a, adj

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definició
Relatiu o pertanyent a la fase central de la diàstole. Dit dels signes d'auscultació anormals que s'hi senten.