Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  malaco-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definició
Forma prefixada del mot grec malakós, que significa tou.
  • ca  malàcia, n f
  • ca  malacoma, n m sin. compl.
  • ca  malacosi, n f sin. compl.
  • ca  reblaniment, n m sin. compl.
  • ca  remolliment, n m sin. compl.
  • es  malacia
  • es  reblandecimiento
  • fr  malacie
  • fr  ramollissement
  • en  malacia
  • en  softening

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Remolliment o pèrdua de consistència i contigüitat d'un òrgan o teixit. És emprat com a forma sufixada d'altres termes que expressen el remolliment d'una estructura o un teixit, per exemple osteomalàcia, traqueomalàcia, etc.
Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural. ((remolliment))

Nota

  • La denominació malàcia prové del grec malakia 'blanesa'.
  • La denominació malacoma es considera obsoleta.
  • ca  malacopatia, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Qualsevol malaltia caracteritzada per remolliment.
  • ca  malacoplàquia, n f
  • ca  malacoplàsia, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia > Citologia, Dermatologia, Urologia

Definició
Malaltia granulomatosa caracteritzada per la formació de plaques toves, grisenques, marronoses o grogues, localitzades principalment en la mucosa del tracte urinari (bufeta urinària, urèter), a vegades en la del tub digestiu (estómac, ili, còlon, recte) i, molt rarament, en alguna regió de la pell, pròstata i testicles. Les lesions serien el resultat de la incapacitat dels macròfags de fagocitar adequadament determinats bacteris, especialment Escherichia coli i, a vegades, estafilococ daurat. Histològicament hom observa acumulacions de cèl·lules de von Hasemann, que són histiòcits grans, ovoides o arrodonits, que contenen grànuls eosinòfils fins en llur citoplasma i, molt sovint, cossos d'inclusió basòfils anomenats cossos de Michaelis-Gutmann. En el citoplasma de les cèl·lules de von Hasemann s'ha observat la presència de bacteris mal digerits i en els monòcits sanguinis una producció insuficient de l'enzim lisozímic ßglucoronidasa, i per tant, una disminució de llur activitat bactericida. La clínica és la d'una infecció urinària i en el cas d'afectació digestiva, dolor abdominal, diarrees i rectorràgies. És de predomini en el sexe femení i pot coexistir sovint amb neoplàsies de còlon.

Nota

  • La denominació malacoplàquia està formada a partir de malaco- i del grec pláx plakós 'placa, planxa'.
  • La denominació malacoplàsia stà formada a partir de malaco- i del grec plásso 'formar'.
  • ca  malacoplàquia, n f
  • ca  malacoplàsia, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Anatomia > Citologia, Dermatologia, Urologia

Definició
Malaltia granulomatosa caracteritzada per la formació de plaques toves, grisenques, marronoses o grogues, localitzades principalment en la mucosa del tracte urinari (bufeta urinària, urèter), a vegades en la del tub digestiu (estómac, ili, còlon, recte) i, molt rarament, en alguna regió de la pell, pròstata i testicles. Les lesions serien el resultat de la incapacitat dels macròfags de fagocitar adequadament determinats bacteris, especialment Escherichia coli i, a vegades, estafilococ daurat. Histològicament hom observa acumulacions de cèl·lules de von Hasemann, que són histiòcits grans, ovoides o arrodonits, que contenen grànuls eosinòfils fins en llur citoplasma i, molt sovint, cossos d'inclusió basòfils anomenats cossos de Michaelis-Gutmann. En el citoplasma de les cèl·lules de von Hasemann s'ha observat la presència de bacteris mal digerits i en els monòcits sanguinis una producció insuficient de l'enzim lisozímic ßglucoronidasa, i per tant, una disminució de llur activitat bactericida. La clínica és la d'una infecció urinària i en el cas d'afectació digestiva, dolor abdominal, diarrees i rectorràgies. És de predomini en el sexe femení i pot coexistir sovint amb neoplàsies de còlon.

Nota

  • La denominació malacoplàquia està formada a partir de malaco- i del grec pláx plakós 'placa, planxa'.
  • La denominació malacoplàsia stà formada a partir de malaco- i del grec plásso 'formar'.
  • ca  malacosarcosi, n f

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Remolliment del teixit muscular.
  • ca  malàcia, n f
  • ca  malacoma, n m sin. compl.
  • ca  malacosi, n f sin. compl.
  • ca  reblaniment, n m sin. compl.
  • ca  remolliment, n m sin. compl.
  • es  malacia
  • es  reblandecimiento
  • fr  malacie
  • fr  ramollissement
  • en  malacia
  • en  softening

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Remolliment o pèrdua de consistència i contigüitat d'un òrgan o teixit. És emprat com a forma sufixada d'altres termes que expressen el remolliment d'una estructura o un teixit, per exemple osteomalàcia, traqueomalàcia, etc.
Lesió dels teixits orgànics caracteritzada per la disminució de llur consistència natural. ((remolliment))

Nota

  • La denominació malàcia prové del grec malakia 'blanesa'.
  • La denominació malacoma es considera obsoleta.
  • ca  malàcic -a, adj
  • ca  malacòtic -a, adj sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la malàcia.
Malàcic, caracteritzat per malàcia (dit especialment de les peces dentals). ((malacòtic -a))
  • ca  malàctic, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Farmacologia

Definició
Remei emol·lient.
  • ca  emol·lient, adj
  • ca  malàctic -a, adj sin. compl.
  • es  emoliente
  • fr  émollient
  • en  emollient

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definició
Que ablaneix i relaxa.